Crònica 25 de novembre 2015

 

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres 25 de novembre de 2015

 ISABEL SEGURA

Historiadora, investigadora, escriptora i professora que s’ha especialitzat en la recuperació de la memòria històrica de les dones i dels espais que van crear. Apassionada de les ciutats, ha escrit sobre la història urbana. Ha publicat, entre d’altres, Barcelona-Chicago, Nova York, 2013; La modernitat de la Barcelona dels cinquanta, 2010; Viajeras a la Habana, 2008; Memòria d’un espai, 2007; Guia de dones de Barcelona, 1995; Curadora d’exposicions: 50è aniversari del dret de vot de les dones, 1981; Dones de Barcelona. Itineraris històrics, 2015; La lluita per l’oportunitat de viure, 2010; Des del cos: Maria Mercè Marçal, 2009.
Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes de l’editorial la Sal, i d’Espai de Dones d’Edicions de l’Eixample. La història, la literatura i l’urbanisme configuren el seu centre dinterès. Els seus últims treballs inscriuen la història i la literatura de les dones en dues geografies urbanes de gran intensitat i riquesa: Barcelona i l’Havana.

LES DONES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA: 40 ANYS DE LES JORNADES CATALANES DE LA DONA. El 1976 tenen lloc al paraninf de la Universitat de Barcelona les primeres jornades catalanes de la dona. Aquell maig de 1976, milers de dones, de diverses procedències geogràfiques, polítiques i professionals, posaven de manifest la seva voluntat de participar en la construcció de la nova societat democràtica, i denunciaven la situació de submissió en què vivien. Alhora, feien propostes per millorar les seves condicions de vida i les de la població en general. En definitiva, posaven de manifest que la nova societat o comptava amb les dones o no seria democràtica.
Les dones, amb el seu pensament i les seves pràctiques, han contribuït a ampliar el concepte de drets polítics i socials.

LES DONES EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA: 40 ANYS DE LES JORNADES CATALANES DE LA DONA

Isabel Segura

Josep Fatjó
La voluntat de participar en la construcció de la nova societat democràtica, un cop acabada la dictadura, va portar a unir-se milers de dones de diferents procedències al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Era l’any 1976.
L’any 1975 l’ONU instaura l’Any Internacional de la Dona. A Espanya s’acabava la dictadura i començava una nova etapa en la que la societat, en general, volia prendre-hi partida. Les dones, marginades en molts aspectes fins aquell moment, van voler prendre protagonisme en la construcció d’aquesta nova societat i ho van aconseguir. A l’any 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, es van reunir milers de dones de diferents procedències ideològiques, polítiques i socials per tal d’expressar els seus anhels reprimits durant anys per la dictadura. Eren les primeres Jornades Catalanes de la Dona.
Les dones havien sofert tres tipus de repressió: en el context econòmic, social i sexual. A les Jornades es van tractar molts temes diversos, però especialment es desitjava poder participar de manera activa en la construcció d’una nova democràcia, per això els temes socials i polítics van destacar per damunt de tot reivindicant, de manera destacada, la seva condició com a persones lliures que podien decidir el seu present i el seu futur. Un dels lemes més destacats era: “Abans secció femenina, ara condició femenina”. Cal recordar que durant la dictadura, les dones eren condemnades per adulteri a diferència dels homes i que eren considerades com un “perill social” si no complien amb els requisits establerts de “prometatge, matrimoni i maternitat”, aquesta última considerada com una obligació i no pas com un dret. Així mateix, es reivindicava el dret a una sexualitat lliure, per tal que cada una pogués triar la seva opció sexual. Algunes revistes aparegudes en l’època, com “Vindicación femenina”, es feien aquesta pregunta: És treball el treball domèstic? La resposta a aquesta pregunta feta fa quaranta anys, encara avui porta cua. Sense el treball domèstic no es pot tirar endavant la societat. Si es comptabilitza el PIB d’aquest treball, el PIB general pujaria considerablement tenint en compte que les dones amb treball remunerat, a més, treballen a casa. Des del punt de vista sociolaboral, moltes dones quan es casaven eren acomiadades de la feina. Això encara succeïa als anys vuitanta.
En l’apartat de la violència domèstica i de les ajudes socials, com la creació de guarderies, es van aconseguir avenços importants tenint en compte que, anys enrere, el que s’anomenava “treball en xarxa” —dones que s’ajudaven entre elles per manca d’ajuts socials — era una cosa força habitual.
Avui ja no tant, però el treball de les dones sempre s’ha considerat com un complement del treball de l’home.

Tema actual i interessant, encara de molta actualitat, el que ha exposat la conferenciant acompanyat d’un recull gràfic, ja històric, d’aquells inicis reivindicatius a partir de les Jornades Catalanes de la Dona.