Dimecres 27 de gener de 2016
LLUÍS SÁEZ I GIOL
Llicenciat en Dret per la UB, i en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB. Sociòleg de professió, es dedica a la recerca social i a la docència universitària. Imparteix classes a ESADE, a l’Escola Superior de Relacions Públiques (UB), i és també professor associat del Departament de Sociologia de la UAB.
Ha publicat els llibres “Joves i valors” (2007), “Família i valors” (2008), i com a part d’una obra col·lectiva, el llibre “Valors tous en temps durs” (2011), sobre l’evolució dels valors de la societat catalana, en el marc de l’Observatori dels Valors d’ESADE i la Fundació Lluís Carulla. Des del mateix Observatori de Valors esmentat, treballa des del 2012 en la publicació d’un Anuari de Valors cada any, amb el tractament que fan els mitjans de comunicació dels temes axiològics de l’actualitat.
També ha fet estudis sobre joves, gènere, treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar, entre d’altres temàtiques. El seu darrer treball, d’imminent aparició com a tesi doctoral, tracta del fenomen del downshifting.
TREBALLAR I CONSUMIR MENYS PER VIURE MILLOR
La conferència explica el fenomen social del downshifting, del qual tenim coneixement des de principis dels 90 i que des d’aleshores està en expansió arreu de les societats occidentals. El fenomen consisteix en l’elaboració d’estratègies individuals basades en la reducció del temps de treball per tal de reequilibrar els temps de la vida i revaloritzar i dotar de major centralitat el temps de lleure. La reducció del temps de treball comporta una correlativa reducció dels ingressos percebuts, però aquesta s’assumeix de grat per part del downshifter, així com la pèrdua de capacitat adquisitiva i de consum, en tant que considera que els guanys en temps de lliure disposició personal són preferibles.
El pressupòsit de la cultura downshifter és que la qualitat de vida rau en el control dels propis temps, en les relacions amb l’entorn proper i en les activitats d’autorealització personal, més que no en els diners, els béns materials o el consum. En aquest sentit, el downshifting s’erigeix en una reacció contracultural davant l’actual model productivista i consumista.
Els continguts de la xerrada indaguen i expliquen com s’origina en les persones la idea del downshifting, com madura i com evoluciona el procés de transició i consolidació del nou estil de vida, tot cercant la comprensió de la seva lògica de funcionament, de les estratègies adaptatives que duu a terme, per tal de copsar el canvi de valors que proposa la cultura downshifter.
TREBALLAR I CONSUMIR MENYS PER VIURE MILLOR
Lluís Sáez Giol
Josep Fatjó
El downshifting és un fenomen que consisteix en l’elaboració d’estratègies per reduir el temps de treball i revaloritzar el temps de lleure. Això comporta la reducció dels ingressos, però el downshifter ho assumeix de bon grat.
La paraula Downshifting vol dir reduir la marxa, però en aquest cas es refereix a reduir el ritme de vida: reduir el temps de treball i també de consum.
El temps de treball està limitat a la jornada laboral i és el temps que considerem productiu i remunerat. El treball a la llar és el que no està remunerat, però que dura una gran part del dia. El temps lliure és el temps restant i que, normalment, dediquem a activitats de lleure.
Fa molts anys el treball era més autònom pel que fa referència a l’horari, però a partir de la Revolució Industrial, el temps de treball va quedar francament limitat. Paral·lelament es va començar a reclamar el temps de lleure com un dret pel treballador.
L’Estat del Benestar, que se’n comença a parlar als anys seixanta, comporta l’aparició de la Civilització del Lleure i això fa pensar en reduir la jornada laboral de 1800 hores a1000. En conseqüència es crea una indústria del lleure.
La Societat del Rendiment: per fer més rendibles les hores de treball, es creen horaris més flexibles imposats pels empresaris (canvis de torn, etc.) d’aquesta manera el temps del treballador queda capturat i no li permet cap mena d’activitat extralaboral. Els treballadors augmenten el seu temps de treball i més si es treballa per objectius, produint-se una “autoexplotació”. El treballador veu que guanya més diners, però al final pot acabar amb una depressió o amb la síndrome de burnout (cremat)
La Societat de Consum: El consumisme material i la mercantilització del lleure així com l’obsolescència programada (els objectes duren menys temps), creen una falsa simbiosi entre productivisme i consumisme.
La Societat de l’Hiperconsum: El consumisme emocional (si no consumeixes no ets feliç) i consumir per sobre de les possibilitats econòmiques, obliguen la gent a demanar crèdits i a endeutar-se.
El Downshifting com a reacció: La salut física (malalties) i psíquica (estrès, karoshi) i les fonts de reflexió(fills, terceres persones, introspecció…) així com la síndrome de burnout i l’“infart de l’ànima” (Han), són les causes principals que fan que molta gent es replantegi la seva vida. Els avantatges són prou evidents: reducció del temps de treball (reducció de jornada, compactació d’horaris o canvi de feina) per augmentar el temps de lleure i així reequilibrar el temps de la vida amb una nova cultura de treball. Així mateix la reducció del consum (racionalització de les necessitats, economia col·laborativa i una nova cultura del consum) ajuden en gran manera a aplicar aquest sistema. Avantatges materials: s’optimitzen els recursos, es crea l’hàbit de l’austeritat i no es té el sentiment de carència. Avantatges psicològiques: es millora la salut física i mental, es té la sensació de llibertat i control del propi temps i un sentiment de felicitat considerable.
Extensa i interessant conferència que ens ha fet veure, des d’un punt de vista diferent, la nostra relació amb el món laboral i la quotidianitat de la societat de consum en la que vivim.