Crònica 24 de febrer 2016

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

Dimecres 26 de febrer de 2016

JOAN SERRA ARMAN

Doctor en Història Moderna. Professor d’història
Vicepresident de la Fundació Joan Amades. President del Fòrum d’Opinió
Ha publicat diversos llibres, Estudi històric de Sant Quintí de Mediona (1999), Imatges i records (2000), Cròniques del vent absent (2004), Joan Amades i Gelats; del raval a la llegenda (2009), L’or dels Carlins (2012), Isona i els Capgrossos (2014) Quintinense Orbem (2015).
Articulista al setmanari “El 3 de vuit” i a “Bon dia Andorra” i guionista a diversos programes de ràdio, “La finestra del temps” (cadena SER) “Almanac Senti” (Ràdio Estel) “Píndoles de tendres” (Ràdio televisió del Penedès) I “Retrats literaris” (Sants 3 Ràdio)

FIGURA I OBRA DE JOAN AMADES

Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959) és sens dubte el folklorista més important que ha tingut el nostre país. Les seves més de tres-centes obres escrites sobre diferents aspectes de la cultura popular i tradicional de Catalunya així ho palesen. Obres erudites però alhora escrites per a ser enteses pel públic generalista, complint un dels objectius intel·lectuals d’Amades, juntament amb el d’esdevenir guardià de la saviesa del poble: ser-ne un divulgador eficaç.
Joan Amades, el petit drapaire del Raval, el jove venedor de llibres de segona mà als Encants de Sant Antoni, l’incansable caminador de la geografia catalana, és alhora un exemple de superació personal en el qual emmirallar-se les noves i joves generacions. L’home que va superar el seu determinisme de classe amb el seu estudi i treball fins arribar a esdevenir un referent internacional del folklore català, i al mateix temps el que va es va sobreposar a les seves limitacions físiques.

FIGURA I OBRA DE JOAN AMADES

Joan Serra Arman

Josep Fatjó
Si al nostre país hi ha hagut un folklorista erudit, aquest ha sigut, sens dubte, Joan Amades. Les seves més de tres-centes obres sobre diferents aspectes de la cultura popular de Catalunya, les va escriure pensant en un públic generalista.
Joan Amades va néixer al barri del Raval de Barcelona el 1890. Ja de petit va ser una persona malaltissa. Patia diabetis i, en conseqüència, greus problemes de vista. Al col·legi es muntava el seu propi món i s’excloïa dels seus companys. Organitzava funcions d’ombres xineses i fabricava estels que venia pel veïnat. Caçava sargantanes i les portava a la butxaca perquè deien que portava sort. També li agradava molt la lectura. Va estudiar a dues escoles, però ho va haver de deixar i es va posar a treballar, primer de drapaire i després venent llibres al mercat de Sant Antoni.
De més gran es va fer de l’Ateneu Enciclopèdic (centre de caire anarquista i lliberal) on va donar classes als obrers. Va aprendre diferents idiomes i també l’Esperanto, llengua que parlava habitualment amb la seva cunyada. Era un gran entomòleg i organitzava sortides nocturnes per Barcelona per caçar insectes. En fi, la seva iniciativa no tenia límits. Però allò que més l’interessava era el folklore. La seva primera font d’informació va ser la seva mare i a través d’ella va conèixer a Mossèn Higini Anglès i d’aquesta manera Amades es va convertir en “guardià de la cultura popular”. Una cosa l’obsessionava: no tenir prou temps per recopilar-ho tot. Va treballar en diferents feines i va començar a publicar llibres i, al principi, s’ho feien tot ells (amb la seva dona i la seva cunyada). Aquesta va esdevenir una figura clau en la seva obra. Ell, degut als importants problemes de visió, escrivia com podia i la seva cunyada “desxifrava” allò que havia escrit. De la mateixa manera, el mestre Joan Tomàs l’ajudà a fer les transcripcions musicals de les cançons populars. Va formar un grup que va anomenar “Els Missioners” compost per un musicòleg i un folklorista que recorrien els pobles a la recerca de cançons populars. Els mossens eren les persones que més informació els donaven. Això va ser entre el 1930 i 1936.
Amades i la Consol, la cunyada, van entrar a treballar de funcionaris a l’Ajuntament de Barcelona i van ser els precursors del Poble Espanyol.
Els seus problemes físics van augmentar considerablement; va patir una feridura, però el seu ànim no va decaure. Deia: “Jo sóc un drapaire de la cultura. Després ja vindran els que en saben més i posaran ordre als parracs que jo he recollit”.
Va ser el primer divulgador cultural radiofònic: a Ràdio Associació on feia el programa “Passejades llegendàries per Barcelona” i també a Ràdio Barcelona (anys 30 i 40). Durant la guerra civil va seguir la recerca i se li va recriminar que no s’exiliés per ser catalanista. De fet, mai no es va ficar en política i per això no el van engarjolar i va poder seguir la seva feina.
Va rebre molts premis a l’estranger, però aquí va ser poc reconegut. La seva obra és extensa: més de tres-cents llibres. Va ser un home d’uns valors humans remarcables, humil i un gran exemple de superació personal degut als greus problemes físics que patia. Va morir a Barcelona d’un infart i està enterrat al cementiri de Montjuic.

Bonica i emotiva xerrada sobre un personatge poc conegut i poc reconegut. Tal vegada més valorat pel poble que no pas a nivell acadèmic.