Dimecres, 5 d’abril de 2017
MIQUEL BARCELÓ
Enginyer aeronàutic, nuclear i aeroespacial, és també doctor en informàtica i ha treballat quasi vint anys com a enginyer de sistemes d’una multinacional informàtica. També va fer estudis de postgrau de Psicologia aplicada i Psicotècnia (UB) i el primer cicle de Ciències econòmiques (UNED).
Ha estat professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB-UPC) des de la seva creació el 1977, i catedràtic del departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació d’aquesta Universitat. Ha estat vicedegà de la FIB i Comissionat per al Desenvolupament Sostenible a la UPC. Ha estat membre del Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, nomenat pel President de la Generalitat.
Ha escrit diversos llibres de text i articles científics i de divulgació científica. Ha estat redactor dels articles sobre informàtica als suplements periòdics de l’Enciclopèdia Espasa Calpe i de l’Enciclopèdia Catalana, i col·labora en revistes com Byte, Astronomia, Nodes (Butlletí de l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial), Divulgamat (pàgina web de la Real Sociedad Matemática Española) i d’altres.
Ha estat investigador de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona i fundador, als anys noranta, de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, on fa uns anys va crear i coordinar el nou programa de doctorat de la UPC en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme.
És també autor premiat, traductor, editor i especialista en el gènere narratiu conegut com a ciència- ficció, editor des de 1988 a 2010 de la col·lecció NOVA d’Ediciones B. La seva novel·la Testimoni de Narom (escrita conjuntament amb el físic canari Pedro Jorge Romero, i amb versió castellana ampliada a El otoño de las estrellas) va obtenir, el 1998, el premi Jules Verne a la Nit de les Lletres i les Arts d’Andorra. Recentment ha publicat Ciencia Ficción: Nueva Guía de Lectura (2015) i la novel·la El tríptico de Dios (2016), escrita també amb el físic canari Pedro Jorge Romero. Actualment prepara Informática Ficción (per publicar el 2018) sobre com la ciència-ficció ha imaginat un futur amb informàtica.
DRONS: AVANTATGES I PROBLEMÀTICA
Recentment sentim molt a parlar de Drons i fins i tot els veiem en actuació a diversos programes a la televisió (“Catalunya des de l’aire”, per exemple).
Però els drons no serveixen sols per això… Amb una vella història, els Drons són l’evolució, amb noves tecnologies, dels vells projectes de l’aeromodelisme. Es poden utilitzar a moltes activitats (fins i tot la militar) i generen noves situacions i, tal vegada, nous perills de cara a la privacitat i la intimitat i, també, la vida de les persones.
La xerrada n’explicarà la seva història, les possibilitats actuals, els possibles perills i, també, els intents de regular el seu ús amb una nova legislació més aviat incompleta a casa nostra.
DRONS: AVANTATGES I PROBLEMÀTICA
Miquel Barceló
Josep Fatjó
Els Drons són l’evolució, amb noves tecnologies aplicades, de vells projectes d’aeromodelisme i la seva utilitat és molt diversa. Cal saber, però, quins són els seus perills a més dels seus avantatges en un món cada vegada més complex.
Sembla que parlar de Drons és una cosa molt moderna, però ja se’n parlava als anys setanta del segle passat, tot i que els seus antecedents vénen de molt abans.
El seu nom es refereix a un “vehicle aeri no tripulat” (UAV: Unmanned Aerial Vehicle) i els seus orígens es troben en l’aeromodelisme. Hi ha Drons terrestres i Drons aeris.
El 1883 el britànic Douglas Archibald ja va fer enlairar un estel amb un anemòmetre per mesurar la velocitat de l’aire i al 1887 hi afegiria una càmera. Durant la Primera Guerra Mundial (1914) es va fabricar un torpede volador controlat i a la Segona Guerra Mundial (1940) als Estats Units es va millorar l’artefacte controlat per ràdio i s’hi va afegir una càmera. Els alemanys, en aquesta mateixa guerra, van fabricar la bomba volant amb un sistema guiat com els actuals míssils. Com veiem, molta tecnologia actual utilitzada per a fins socials o de lleure, ha sortit de la investigació militar: ordinadors, radars, tecnologies mèdiques, etc.
De fet els Drons porten un sistema de control remot i poden ser d’ala fixa o d’enlairament vertical. S’ha de tenir en compte la seva càrrega útil i el sistema de llançament i recuperació.
Les maquetes d’aeromodelisme han sigut el punt de partida dels Drons actuals. Avui, aquests artefactes funcionen, normalment, amb quatre rotors (també poden ser dos o sis) i es poden controlar amb una tablet o amb un telèfon mòbil i la seva utilitat pot ser molt diversa. Per part d’empreses: reconeixement del terreny, control de línies elèctriques, etc. Filmacions aèries de reportatges professionals (Catalunya des de l’aire). De lleure: filmacions particulars i altres. D’us militar: observacions de posicions enemigues i, fins i tot, atacs “controlats”.
Al cap i a la fi, els Drons són, avui, un article més de consum i en aquest aspecte hi ha tres mercats potencials: per a professionals, per a adolescents i adults i per a nens. Es calcula que a l’any 2020 s’hauran venut als Estats Units uns 30.000 Drons.
Els estaments militars són, potser, els que més s’aprofiten dels avantatges d’aquests objectes voladors controlats. Poden fer vigilància a través de càmeres i, fins i tot, planificar “assassinats a mida”.
Pel que fa al turisme i a la informació, cada vegada més s’utilitzen per a promocions turístiques perquè donen una visió poc habitual de barris de ciutats i espais naturals. Com a conseqüència, però, es planteja el problema de la privacitat.
L’any 2015 es va fer una llei temporal que legislava l’ús dels Drons, però aquesta llei no s’ha tocat degut, principalment, a la inestabilitat política d’aquests darrers anys i, tal vegada, a la falta d’interès.
Els Drons han de dur una placa que els identifiqui, l’usuari ha d’obtenir un carnet que li permeti acreditar les seves habilitats (però no es diu com ni on es pot obtenir), i també que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) és qui ha de controlar el seu vol; l’espai aeri. També es prohibeix volar en zones urbanes o amb molta gent. Tot plegat una declaració d’intencions que no ha quallat. Això sí, es posen sancions per a recordar que existeix una llei i que s’ha de complir.
El futur dels Drons passa, sobretot, per l’enviament a domicili i en llocs de difícil accés de medicaments o objectes de consum a banda del ja sabut ús militar que se’n fa.
Conferència tècnica sobre un tema d’actualitat que ens ha aportat una mica més d’informació sobre aquest nou objecte de consum que són els Drons.