Crònica 19 d’abril 2017

 

                                                                       Dimecres, 19 d’abril de 2017
                                                                    LAURA BORRÀS CASTANYER

Llicenciada en Filologia Catalana i doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona.
És professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i també del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura (UB). Els darrers 15 anys ha combinat aquesta docència amb l’e-learning i el blended learning de literatura com a professora agregada de la UOC en les llicenciatures d’Humanitats i Filologia i als Estudis d’Arts i Humanitats, desenvolupant-hi el terreny de l’Open and Distance Learning (ODL). Des del 2007 és la Directora Acadèmica del Màster en Literatura en l’era digital de la Universitat de Barcelona i el Grup 62. El gener de 2013 va ser nomenada pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), on ha impulsat la creació del portal de les lletres catalanes: www.lletrescatalanes.cat (traduït també al castellà i a l’anglès).
Ha estat guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005) i des del 2000 dirigeix el grup de recerca HERMENEIA, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals i està format per professors de diverses universitats europees i americanes. És la Directora Acadèmica d’OFELIA (Organització Filològica d’Estudis Literaris i Artístics. Durant els cursos 2010-2011/2011-2012 ha estat Visiting Professor de la Kingston University a Londres. L’any 2012 va ser nomenada Comissària del Centenari Sales, Calders, Tísner per la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona
Entre les seves darreres publicacions destaquen: La poesia és residual (2016), La lectura (en) digital: funcions, tipologia i vigència de la lectura avui (2015), Clàssics moderns (2013), Textualidades electrónicas (2005), Dos amants com nosaltres (2012), Per què llegir els clàssics avui (2011) i nombrosos articles en revistes especialitzades.

 

TRAÇAR LA BELLESA DE L’INSTANT

Un recorregut per les grans veus de la literatura catalana contemporània

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes

TRAÇAR LA BELLESA DE L’INSTANT

Laura Borràs i Castanyer

Josep Fatjó
Quatre poetesses contemporànies ens fan veure, a través dels seus poemes, “la bellesa de l’instant”, és a dir, de la vida en cada moment a partir d’un poema de Zoraida Burgos: “No trobo motlles per traçar la bellesa de l’instant”.
Quatre mons poètics ben diferents i molt actuals, ens obren els ulls a la bellesa de la vida, de l’instant en què cada una d’elles viu la seva experiència vital.
Maria Mercè Marçal va ser una escriptora amb molta oïda per les cançons populars. La seva obra literària és curta com ho fou la seva vida. Curta, però intensa. D’entrada en el seu llibre Cau de llunes ens dóna una “Divisa”:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Reconeix que això són dons i la fa ser conscient d’aquests fets. És, doncs, una declaració de principis. Així mateix, en el seu llibre Bruixa de dol ens dóna una altra “Divisa”, aquesta vegada sobre la seva obra:

Emmarco amb quatre fustes

un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom

i amb guix l’escric a sota.

Esdevé un model de poesia sense motlles.
A partir del moment que li és diagnosticada la malaltia, Marçal escriu un dietari i la seva poesia esdevé—si no ho havia estat abans—d’una gran potència gràfica que ens fa vibrar i compenetrar-nos amb el seu patiment tot i que afronta la malaltia amb serenor i plena consciència. Escriu un poemari, Raó del cos, on parla obertament de la mort: Morir: potser només/ perdre forma i contorns…
Zoraida Burgos és una autora que treballa de manera intermitent. Té una obra en prosa de narrativa infantil. Ha estat durant molts anys l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i ha estat guardonada amb diferents premis de poesia. Llegim el poema Només la veu escrit pel Dia Mundial de la Poesia.
Joana Raspall es va dedicar, principalment, a la poesia infantil i juvenil, però dins la seva obra hi trobem poesia per a adults, teatre i novel·la. El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. Ja centenària, es va entrevistar amb Montserrat Abelló amb la que va mantenir una agradable conversa farcida d’anècdotes, segons ens explica la conferenciant, que en va ser testimoni presencial. “Nosaltres ens entendríem”, va dir Abelló després de l’entrevista. Era la primera vegada que parlaven entre elles.
Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser una poetessa d’una força lírica extraordinària, tot i que va començar tard a publicar els seus llibres. Va traduir al català moltes obres de poetes angleses i també a l’anglès poemes de Maria Mercè Marçal. Llegim el seu poema Mai més sola del llibre Foc a les mans.

Bonica i interessant exposició sobre l’obra de quatre poetesses de renom que han marcat la literatura catalana contemporània. A aquest selecció s’hi podrien afegir moltes més, com l’Antònia Vicens.