Crònica 3 de maig 2017

 

Dimecres, 3 de maig de 2017

                                                                          JOAN SERRA RENOM
Va encetar l’activitat com a vitraller l’any 1979. Es va formar en un taller professional amb el mestre Joan Marí i també a l’Escola Massana amb el mestre Antoni Gómez Solagran.
El 1984 va obrir el taller L’ART DEL VITRALL al centre històric de Sabadell, en un edifici menestral del segle XIX, obert de cara al públic. Va integrar així aquest ofici a la xarxa cultural de la ciutat i al llarg del temps s’ha convertit en un referent del món del vitrall.
Durant tots aquests anys hi ha hagut una intensa activitat professional tant en la creació de nous vitralls com en la restauració (Casa Lleó Morera de Barcelona, Mercat Central de Sabadell, Palau Güell, Teatre Principal de Terrassa, entre d’altres) i també en l’àmbit divulgatiu de l’ofici a través de conferències, visites al taller, cursos, treballs de documentació, publicacions i exposicions.
L’any 2013 li va ser atorgat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya el Diploma de Mestre Artesà en l’ofici de vitraller en reconeixement del mestratge i dels mèrits de caràcter extraordinari acreditats. Aquest reconeixement avala la trajectòria de tots aquests anys d’ofici i divulgació de l’art del vitrall.
Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades, ha col·laborat en llibres i exposicions i ha pronunciat nombroses conferències.

EL MÓN DEL VITRALL

UN PASSEIG PER LA TÈCNICA I LA HISTÒRIA

En aquesta conferència podrem fer un viatge des de la descoberta del foc fins a la invenció del vitrall. Al llarg de la xerrada ens centrarem en tres blocs: el descobriment i manteniment del foc, que va permetre la fabricació del vidre, la invenció i el recorregut històric del vitrall i el procés de confecció del vitrall.
En primer lloc, anirem des de la sorprenent descoberta del foc i la possibilitat de mantenir-lo viu, fins a la fosa de minerals. Això ens portarà al vidre emmotllat i la posterior tècnica del vidre bufat per a l’obtenció del vidre pla.
En el segon bloc, ens centrarem en la invenció del vitrall i la seva expansió en el pas del romànic al gòtic, on tingué la seva època daurada. A partir d’aquí seguirem pel renaixement i barroc, el seu nou ressorgiment amb el neogòtic, el gran esclat en el modernisme i acabarem amb els vitralls contemporanis.
Per últim, seguirem pas a pas el procés artesanal de la confecció d’un vitrall, que s’ha mantingut idèntic des del seu origen, i descobrirem el moment màgic del naixement del vitrall en ser travessat per la llum.

                                                                       EL MÓN DEL VITRALL

                                                    UN PASSEIG PER LA TÈCNICA I LA HISTÒRIA

                                                                       Joan Serra i Renom
Josep Fatjó
La descoberta del foc i el seu manteniment, així com la fosa de minerals, van ser les bases per a la fabricació del vidre que, posteriorment, va derivar en la invenció dels vitralls.
La descoberta del foc va ser totalment accidental. Tal vegada un llamp que encengué un arbre. El manteniment del foc va permetre als primers humans escalfar-se i gaudir de les seves propietats per cuinar els aliments i il·luminar-se a les nits.
La descoberta de la fosa de minerals també va ser casual permetent la creació del vidre així com el seu emmotllat. Tot això succeïa al segle VII a.C.
Al segle I es van elaborar les primeres peces de vidre bufant. Aquesta tècnica s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Les matèries primeres que s’utilitzen per a l’elaboració del vidre són: el Sílice (sorra), el fondant (Sosa Potàssica), l’estabilitzant (Calç) i el colorant (Òxid de Ferro o de Coure).
Les esglésies romàniques—des del punt de vista arquitectònic— eren fetes de grans murs que havien d’aguantar el sostre. Aquests murs no tenien grans finestrals i, per tant, no permetien el pas de gaire llum. Quan es va imposar l’estil gòtic, l’arquitectura va canviar radicalment. Els arcs ogivals podien aguantar el pes del sostre i permetia obrir grans finestres a les parets per on podia entrar la llum. Aquestes finestres es van tapar amb vitralls de colors. La foscor del romànic va deixar pas a la lluminositat del gòtic en les esglésies. Però la llum havia de ser especial i per això s’inventà el vitrall per filtrar la llum i aquesta va passar a ser un símbol. El vidre és, doncs, la base del vitrall.
Visitem un taller de vitralls. Abans veiem com es fa el vidre pla en un taller d’Alemanya. Primer es fa el vitrall a escala i acte seguit es fa el projecte a mida real. El patronatge es talla amb una tisora de doble tall i un cop fet es talla el vidre segons el projecte del dibuix col·locant cada un dels retalls de tal manera que queda tot muntat. Cada peça s’ha cuit al forn o bé s’ha pintat prèviament. Per unir les peces s’utilitza el plom perquè aquest protegeix de l’oxidació. Aquest plom s’ajusta amb estany perquè quedi ben soldat. Només queda massillar-lo i polir-lo. Aquest últim procediment es fa amb serradures.
Es fa un repàs dels vitralls més significatius que s’han fet al llarg de la història. Del segle XI veiem el vitrall dels profetes a la catedral d’Augsburg (Alemanya). El de la catedral de Le Mans (l’Alba del Gòtic). La Rosassa de Notre Dame de París i també de l’època de transició (Renaixement segles XV i XVI) per arribar, finalment, al Neogòtic (segle XIX) i el Modernisme (segles XIX i XX), amb els vitralls de can Domènec de Cerdanyola on fem les conferències de l’Aula.
Per acabar podem visualitzar la restauració del vitrall d’una cúpula de la casa Arimon de Sabadell.
Els vitralls són, doncs, un material molt màgic amb un alt contingut simbòlic i la seva fabricació és altament laboriosa.

Bonica i ben documentada conferència que ens ha permès descobrir les tècniques artesanals de la confecció i restauració dels vitralls.