Crònica sessió 24 de gener 2018

 

Dimecres, 24 de gener de 2018

FRANCESC ROSET

Llicenciat en Ciències Biològiques, Diplomat Universitari d’Infermeria i Tècnic de Prevenció de Riscos Laborals (nivell superior, especialitat de Higiene Laboral). Professor jubilat d’Institut d’Ensenyament Secundari i Tècnic de Prevenció de Riscos Laborals al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. ). President de l’Assemblea Comarcal de la Creu Roja a Cerdanyola-Ripollet-Montcada durant 16 anys.
Ha fet aquesta conferència diverses vegades a Cerdanyola del Vallès (a petició de l’Ajuntament), a la Creu Roja de Cerdanyola del Vallès, a la Fira per la Terra (Parc de la Ciutadella, Barcelona) com a membre de Fundipau, a l’Espai Enric Granados en el marc de l’exposició fotogràfica “Altres visions de la Xina”  i al Centre Penitenciari de Quatre Camins.

LES ARMES NUCLEARS I LES AMENACES QUE REPRESENTEN

Les armes nuclears estan d’actualitat, sobretot arrel del desenvolupament per part de Corea del Nord del seu propi programa de producció d’aquest tipus d’armament.
Las armas nucleares son las más peligrosas de la Tierra. Sólo una puede destruir una ciudad entera, además de potencialmente matar a millones de personas, y poner en peligro tanto el medio ambiente como la vida de las generaciones futuras, ya que sus efectos a largo plazo resultan devastadores. Únicamente su mera existencia ya supone un riesgo muy alto” (Organització de les Nacions Unides)
Les armes biològiques i les químiques fa anys que estan prohibides per tractats d’àmbit mundial, però la comunitat internacional encara no ha aconseguit que es prohibeixin les armes nuclears malgrat els esforços esmerçats. L’objectiu de la conferència és donar a conèixer les amenaces que representa l’existència d’arsenals nuclears, sobretot per a la població civil, amb la finalitat de sensibilitzar als ciutadans en general sobre la necessitat de prohibir-les i d’eliminar-les.
La conferència gira entorn dels següents apartats:

  1. Concepte d’arma nuclear i distinció entre bomba atòmica i bomba d’hidrogen.
  2. Potència destructiva de les armes nuclears: kilotones i megatones.
  3. Vectors que s’utilitzen per transportar els caps nuclears fins l’objectiu assignat.
  4. Efectes d’una explosió nuclear: Hiroshima i Nagasaki.
  5. L’existència d’armes nuclears i les amenaces que se’n deriven per la pau i la seguretat internacionals.
  6. Nosaltres podem fer alguna cosa per intentar que es prohibeixin?

 

LES ARMES NUCLEARS I LES AMENACES QUE REPRESENTEN

Francesc Roset

Josep Fatjó
Des de la segona Guerra Mundial fins a l’actualitat no s’ha aconseguit prohibir l’ús de les armes nuclears, ni tan sols el control de la seva fabricació. L’amenaça que representen, especialment per a la població civil, és incommensurable.
De la pregunta si són perilloses, l’ONU afirma que són armes de destrucció massiva i que són les més perilloses que hi ha pels seus efectes devastadors i contaminants. Les armes biològiques i les químiques estan prohibides des dels anys 1972 i 1993 respectivament. No s’ha aconseguit, en canvi, prohibir les armes nuclears.
Existeixen tres tipus d’armes nuclears: la d’Urani, la de Plutoni i la d’Hidrogen. Les dues primeres, anomenades també bombes atòmiques, són les que es van llençar sobre Hiroshima i Nagasaki. Tenen una potència limitada a diferència de la bomba d’hidrogen que pot ser tan potent com es vulgui. Aquesta última crea una explosió en cadena.
La potència d’aquests artefactes es mesura en Kilotons (KT) o Megatons(MT). 1 Kilotó equival a 1000 tones de TNT i 1 Megató equival a 1 milió de tones de TNT. Per fer-nos una idea, la bomba “Litle Boy” llençada sobre Hiroshima, tenia 12,5 KT (64 kg d’urani 235). La bomba “Tsar” llençada per l’antiga Unió Soviètica (només de prova) tenia una potència de 50 MT. Aquesta última és la més potent que s’ha fabricat mai.
Els mitjans de llançament que s’utilitzen són diversos: míssils, submarins i avions. Els míssils balístics són intercontinentals i abasten fins a 15.000 km que recorren en menys de mitja hora. En el cap d’aquests míssils hi poden anar allotjats diversos “caps nuclears”. Aquests míssils poden estar ubicats en instal·lacions subterrànies ben protegides, en camions que les poden transportar amb certa facilitat, en submarins i en avions.
Què passa quan es produeix una explosió? Sempre explota a una certa altura (a 500 metres del terra aproximadament) per tal que el seu efecte abasti més espai. Es produeix un augment de la temperatura de milers de graus (ona tèrmica). Hi ha una emissió de rajos Gamma o de neutrons. Es crea una bola de foc ascendent i una ona de xoc que produeix una dispersió de residus cap a l’estratosfera. Les partícules radioactives són transportades a centenars de quilòmetres. També es produeix una ona electromagnètica i una ona de llum que pot arribar a produir ceguesa. La bola de foc de la bomba “Tsar” abastava 2,3 quilòmetres de diàmetre. Les bombes actuals són molt més potents que les que es van llençar sobre Hiroshima i Nagasaki.
Els efectes sobre les persones són realment devastadors: cremades de diferents graus, efectes radioactius que poden perdurar molts anys segons el tipus de material radioactiu utilitzat (el Cesi 137 té una vida mitja de 30 anys i l’Estronci 90 de 28 anys).
En tot el món només hi ha cinc països autoritzats a tenir bombes d’aquest tipus: Estats Units, la Xina, Rússia, Gran Bretanya i França. Casualment aquests cinc països són els que tenen dret a veto a les Nacions Unides.
Al llarg de la història (a banda de les llançades durant la segona Guerra Mundial) no s’han utilitzat si no és en proves, tot i que hi ha hagut moments d’alt perill com la “crisi dels míssils” de Cuba als anys seixanta. També algun accident eventual com el cas de Palomares (Almeria) ha posat en perill la població.
El tractat de prohibició de l’ús d’armes nuclears va ser validat per 122 països que hi van votar a favor, un en contra (Holanda) i una abstenció (Singapur) d’un total de 193 països representats.
Finalment es fa un simulacre dels efectes que produiria una bomba de 1MT sobre la nostra població.

Correcte i ben documentada exposició sobre el tema armamentístic que pot afectar a la totalitat de la població mundial. Tal vegada s’hagués pogut prescindir d’algunes de les imatges mostrades al llarg de l’exposició per reiteratives.