Crònica sessió 21 de febrer 2018

 

Dimecres, 21 de febrer  de 2018

ENRIC CALPENA

Professor de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, és un periodista especialitzat en la divulgació històrica. És director del programa ‘En guàrdia’, de Catalunya Ràdio i del programa ‘Cronos’ del 33. Ha publicat diversos llibres, tant de narrativa com d’assaig, el darrer Barcelona. Una biografia, que ha estat un èxit editorial.

BARCELONA. UNA BIOGRAFIA
Una aventura apassionant de més de 2000 anys d’història. La Barcelona que avui coneixem, que rep set milions i mig de turistes l’any i que és coneguda i elogiada a tot el món per la seva capacitat creativa i el seu esperit innovador (la Nova York europea) i per la seva capacitat industrial i el seu rigor i seriositat en els negocis fruit de les dinàmiques internes de més de 2000 anys d’història i del dia a dia dels seus successius habitants.
Els somnis i ambicions, les necessitats i les esperances, les lluites i les derrotes de la gent que des del neolític ha habitat i construït Barcelona han modelat la ciutat, adaptant-se a les noves circumstàncies i reinventant-la en cada època.
Barcelona.Una biografia dóna compte d’aquest flux dinàmic del temps i de la història. La crònica d’una ciutat, la seva història a través del temps com un organisme viu en continua evolució. L’èpica d’una ciutat a la vora del Mediterrani que s’ha forjat amb comtes, guerrers o reis i amb manobres, comerciants, fabricants, arquitectes, dissenyadors i emprenedors de tota mena. Entre el passat i el present, atenent als episodis més esplendorosos i coneguts de la història, però també als grans buits i silencis.

BARCELONA. UNA BIOGRAFIA

Enric Calpena

Josep Fatjó
La crònica d’una ciutat a través del temps i la seva èpica al costat del Mediterrani. Una ciutat forjada per tota mena de personatges que ha arribat als nostres dies amb un gran esperit innovador.
La situació de Barcelona és privilegiada. Des del punt de vista geogràfic, està situada en una plana als peus de la serra de Collserola i a tocar del mar Mediterrani. Tot i no tenir un port natural, la petita badia que es forma dessota mateix de la muntanya de Montjuic, va donar recer als primers vaixells que s’hi van apropar.
Situada entre dos rius, el Besós i el Llobregat, rebia, també, les aigües que baixaven de Collserola. En aquesta serralada litoral, hi van haver multitud d’animals: óssos, cérvols , llops, etc., que permetien la caça i, per tant, l’obtenció d’aliment.
Barcelona va ser, al llarg de molts anys, el final d’un dels ramals de la ruta de la seda i punt de partida pel comerç interior.
Per què no va ser Tarragona o Empúries la “capital”? Cap de les dues tenia les característiques geogràfiques que oferia Barcelona i per tant, les grans possibilitats  d’aquella plana.
Van existir, molt antigament, dues poblacions de tribus laietanes. Hi ha qui diu que n’hi havia més. També se sap que, a Montjuïc, s’havia treballat en una pedrera que, donades les característiques del terreny, havia produït materials per a la construcció.
Barcelona, doncs, va ser “refundada” pels romans al segle III aC a l’edificar al Mont Taber —emplaçament actual de la Catedral i la Generalitat— una fortificació. Així va néixer una de les primeres colònies romanes on es van instal·lar els soldats més veterans als quals se’ls va donar terres per tal que s’hi quedessin a viure. Aquest punt va servir de control comercial i també va ser un punt administratiu i religiós de primer ordre. En aquest sentit, és en el mateix Mont Taber on es va construir un temple dedicat a l’emperador August. Tot aquest conjunt va quedar emmurallat i, amb el temps, aquesta muralla es va ampliar i engruixir considerablement.
Al segle VIII va ser conquerida pels musulmans que hi van persistir força temps. Van ser ben acollits perquè dispensaven un tracte amable i benèvol als ciutadans. La van anomenar Madinat Barshaluna fins que els carolingis la van reconquerir l’any 801.
La ciutat medieval va esgotar l’espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs. Durant aquesta època, Barcelona va ser molt important pel seu comerç tot i que s’hi va donar el feudalisme més brutal.
A partir del segle XIV la ciutat va iniciar una etapa de decadència que es perllongà als segles següents. La unió dels regnes de Castella i Aragó va generar tensions que van portar a la Guerra Civil Catalana i a la Guerra dels Segadors per acabar amb la Guerra de Successió (1714).
L’aprovació del pla de reforma i eixample del 1860 d’Ildefons Cerdà, va anar seguida d’una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l’estat espanyol en contra del pla d’Antoni Rovira i Trias (més espaiós i monumental, de gran ciutat) que havia guanyat el concurs de l’Ajuntament.
Avui Barcelona rep set milions i mig de turistes l’any i el seu esperit innovador i la seva cultura és coneguda arreu del món. Se l’anomena la Nova York europea per la seva capacitat industrial i el seu rigor en els negocis. Barcelona viu en una constant evolució.

Excel·lent i amè resum de la història de Barcelona al llarg de dos mil anys. La conferència s’ha centrat, principalment, en els inicis de la seva fundació.