Dimecres, 18 d’abril de 2018
MERCÈ COLLELL BADIA
Llicenciada en Psicologia Clínica per la UB. Psicoanalista.
Membre fundador de la Societat Catalano-Balear de Psicologia, Acadèmia de Ciències Mèdiques.
Membre del Consell Directiu de Pràctica Freudiana i d’Invenció Psicoanalítica , Escola de Psicoanàlisis (2006-2010).
Docent de l’Aula Gran Interuniversitària de Barcelona
Col·laboradora a la UAB, a l’assignatura de Principis de Psicologia.
Consulta privada a Terrassa, amb nens i adults des de 1987.
Compagina el treball clínic amb nens i adults amb conferències tant a nivell professional, com en un àmbit de divulgació a diferents col·lectius.
Autora d’ articles d’opinió al Diari de Terrassa.
GUSTAV KLIMT, EL PINTOR DE LA FEMINEÏTAT
Els quadres d’aquest pintor són dels més representats i coneguts. En el seu moment Gustav Klimt va ser capdavanter del moviment innovador Jungstil a la Viena de principis del s.XX. En el conjunt de la seva obra predominen els retrats de figures femenines, rostres enigmàtics de dones de la burgesia d’aquell moment. Analitzarem les diferents vessants de la femineïtat i de la complexitat del món psíquic, que expressa en la seva magnífica obra.
GUSTAV KLIMT, EL PINTOR DE LA FEMINEÏTAT
Mercè Collell Badia
Josep Fatjó
En el conjunt de l’obra de Klimt predominen els retrats femenins de dones de la Viena burgesa de principis del segle XX. Les seves pintures expressen diferents vessants de la femineïtat.
Gustav Klimt va néixer el 1862 en un poblet prop de Viena. Fill d’un gravador d’or, es va formar a l’escola d’arts i oficis gràcies a una beca que li van concedir als catorze anys. Allà va aprendre arts decoratives.
La seva carrera artística la va començar pintant murals i sostres d’interiors de cases burgeses de Viena on va desenvolupar alguns temes al·legòrics que, posteriorment, serien un tret distintiu en la seva obra.
Els seus murals per a la Universitat de Viena van causar un escàndol considerable perquè alguns ho van considerar “pornogràfic”. Va trigar deu anys en fer-los; va tenir alguns plets i va haver de tornar els diners que li havien pagat perquè no havia fet allò que li havien demanat. Per aquest motiu va deixar d’acceptar encàrrecs públics.
Amb el temps es va començar a interessar pel món intern de la dona més que per la seva objectivitat. Volia entendre el cor femení. Amb tot, alguna dama es revoltà i es negà a pagar-li la feina perquè no li agradava com l’havia pintat.
Es va ajuntar amb Emilie Flöge, amb qui no es va voler casar mai i que li va fer de model en molts dels seus quadres. Val a dir que totes les dones que li van fer de model les va tractar de manera exquisida.
La seva obra s’identifica amb una sumptuosa decoració de daurats i elements ornamentals de colors molt vius i, també, amb formes fàl·liques encobertes. Al seu estil s’hi han apuntat referències a l’art de l’antic Egipte, a la cultura grega i a l’exotisme dels artistes de l’escola Rinpa japonesa.
Klimt va ser un dels membres fundadors de la Wiener Sezession (1897)que va sorgir com a alternativa independent als artistes promocionats per l’acadèmia vienesa de la que ell havia format part quan era jove.
Va realitzar retrats de diferents dames de l’alta societat vienesa, moltes d’elles envoltades de pells. Es creu que molts dels dissenys dels vestits que portava la seva companya Emilie van ser dissenyats pel mateix Klimt.
Amb el quadre La vida i la mort, Klimt va ser guardonat amb el primer premi de l’Exposició Universal de Roma (1911). Així la seva obra va anar agafant valor i renom. El retrat d’Adele Bloch-Bauer, per exemple va ser venut el 2006 per 135 milions de dòlars i està exposat a la Neue Galerie de Nova York.
Altre quadres destacats del pintor són el retrat de Margaret Stonborough- Wittgenstein, El Petó—on els cossos es diferencien pels estampats dels vestits—i La Dama d’Or.
El 1902 Klimt va concloure el seu Fris de Beethoven per a l’exposició que els “secessionistes” vienesos havien organitzat com a homenatge al compositor.
Klimt va ser un pintor, finalment, acceptat, però també va tenir, al llarg de la seva carrera, molts detractors.
Bonica exposició d’aquest controvertit pintor que, amb el pas dels anys, ha obtingut un gran reconeixement a escala mundial.