Crònica sessió 3 d’octubre 2018

 

Dimecres, 3 d’octubre de 2018

                                                                                            JOAN TUGORES
Nascut a Palma de Mallorca (1953), és Llicenciat en Dret i Doctor en Ciències Econòmiques.
És professor de Teoria Econòmica de la UB des de 1977 i Catedràtic des de 1986.
Especialista en Economia internacional i globalització.
Entre d’altres càrrecs ha estat Degà de la Facultat d’Econòmiques de la UB (1993-1996), Rector de la Universitat de Barcelona (2001-2005) i President del Comitè de Normativa i Ètica professional del Col·legi d’Economistes de Catalunya (1999-2001).
A més de publicacions acadèmiques col·labora a mitjans com La Vanguardia i Expansión.

PARLEM  D’ECONOMIA : DEL BALANÇ 2018 A LES PERSPECTIVES 2019

Els reptes oberts a l’economia global i als entorns més propers són importants.
El 2018 va començar com un any de bones perspectives però recentment es parla de desacceleració d’importants indicadors.
Als aspectes més estrictament econòmics – com els debats sobre la solidesa del sistema financer o el futur de les tensions comercials – s’afegeixen reptes associats als importants canvis tecnològics (robotització, intel·ligència artificial) amb implicacions profundes sobre el funcionament de les empreses i les societats, a més de dimensions geopolítiques accentuades per les tensions entre Xina i l’Administració Trump als Estats Units.
Les tensions socials i polítiques, en part associades a desigualtats, compliquen els escenaris. En aquest marc, quin és el balanç de 2018 i les perspectives dels propers anys? Quines són les expectatives, les possibilitats i els reptes a afrontar?

                                              PARLEM D’ECONOMIA:DEL BALANÇ 2018 A LES PERSPECTIVES 2019

                                                                                                   Joan Tugores

Josep Fatjó
Aquest 2018 va començar amb bones perspectives, però recentment es parla de desacceleració d’importants indicadors.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha declarat, no fa pas gaire, que el creixement econòmic mundial és massa lent mentre que l’OCDE es pregunta si aquest impuls econòmic, encara que lent, serà sostingut a curt termini. A tot això Christine Lagarde ho rebla amb un proverbi americà de JFK: “Quan surt el sol, és el moment de reparar la teulada”.
El Banc Mundial, per altra banda, està convençut que s’ha aprofitat la “marea alta” per buscar aigües més profundes i evitar, d’aquesta manera, repetir l’“empantanament” que s’ha produït durant la darrera crisi econòmica mundial.
Davant d’aquesta incertesa econòmica global, cal que ens formulem algunes preguntes a les que cal donar respostes i, al mateix temps, afrontar les conseqüències:
Continuen les fragilitats que han portat la crisi? Potser cal un replantejament del model productiu. Cal deixar el “totxo” i passar a la innovació tecnològica.
Quina ha estat la implicació de la nova (4ª) revolució industrial? La quarta revolució industrial arriba deu vegades més ràpid que la primera i està guiada per la transformació digital.
Com han afectat les friccions socio-polítiques en el desenvolupament de la crisi? La distribució de la renda s’ha vist afectada de manera considerable. Segons l’economista francès Thomas Pikkety, s’ha produït una gran desigualtat en el repartiment de la riquesa.
Quines han sigut les complicacions geoestratègiques derivades de la crisi? Hi ha hagut un retrocés del multilateralisme que ha produït grans riscos de turbulències financeres: un endeutament mundial excessiu, un augment del volum del deute i, per tant, com es deia abans, una desigualtat en la distribució de la renda.
També—tot i que no s’hi ha donat gaire importància—l’economia ha tingut molt a veure en el deteriorament del medi ambient de manera alarmant. Només cal apuntar les conseqüències energètiques, els cyberatacs i les migracions, tot derivat d’aquesta economia globalitzada.
Abans de la crisi s’utilitzaven les paraules començades per “int” com integració. Després de la crisi s’ha canviat el “int” pel “des”: desglobalització.
Els reptes actuals vénen donats per la recuperació, la regulació i la redistribuició.
Actualment, a rel de la globalització, podem constatar que hi ha hagut uns clars guanyadors: la classe mitjana xinesa. I uns perdedors: la classe mitjana occidental.
També cal tenir en compte un parell de factors importants: la influència dels conflictes bèl·lics previs a les crisis i en segon lloc un abús per part dels mitjans de comunicació exaltant el catastrofisme.
I la pregunta clau a nivell europeu és: Europa: què volem ser quan siguem grans?

Un anàlisi excel·lent de l’estat actual de l’economia mundial. De les causes de la crisi econòmica i de les seves conseqüències.