Dimarts, 6 de novembre de 2018
XAVIER CHAVARRIA
És llicenciat en Filologia Catalana, Història, Ciències de la Música i Màster en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Musicòleg i crític musical.
Realitzador, guionista i locutor de l’emissora Catalunya Música, on ha fet diversos programes i va estar guionista i presentador del programa “Clàssica” del Canal 33 de Televisió de Catalunya,
Escriu crítica musical i articles d’opinió a la Revista Musical Catalana, i és col·laborador habitual de la revista Serra d’Or.
És autor de llibres sobre música i presentador de recitals. És docent en cursos de Màster i Postgrau de diverses universitat. Imparteix conferències i seminaris de divulgació per a nombroses entitats arreu de Catalunya i a Espanya i forma part del jurat de diversos concursos de música de cambra, de música coral i de cant.
També és professor i conferenciant habitual sobre música a diferents Aules d’Extensió Universitària.
ANTONIO VIVALDI: EL MITE I L’ENIGMA
Vivaldi, el capellà venecià virtuós del violí és un dels compositors més cèlebres de la història de la música, però també un dels més misteriosos i enigmàtics. Figura cabdal en l’època daurada de Venècia, representa l’esclat del barroc, l’apoteosi de la música instrumental, el punt culminant del virtuosisme, de la fantasia i de la invenció musicals. Els seus Concertos triomfaven arreu d’Europa, i van ser model per a autors coetanis com Bach i altres. Com a responsable musical de La Pietà, una formidable factoria que convertia noietes òrfenes en veus angelicals i virtuoses del violí, va aconseguir bastir unes formacions orquestrals i corals envejades i admirades per tothom. Però la vida d’Il prete rosso també té clarobscurs i sorpreses: la mala salut no li va permetre mai dir missa, però va viatjar, va fer d’empresari, va dirigir les seves pròpies òperes i va compondre prop d’un miler d’obres, entre les quals destaquen poderosament Les Quatre Estacions, la primera obra plenament descriptiva de la història, i que s’ha convertit en un hit parade de la música universal.
ANTONIO VIVALDI: EL MITE I L’ENIGMA
Xavier Chavarria
Josep Fatjó
Vivaldi representa l’esclat del barroc, l’apoteosi de la música instrumental i el punt culminant del virtuosisme i de la invenció musical.
Antonio Vivaldi (Venècia 1678-Viena 1741) és un mite perquè tothom el coneix per una de les seves obres: Les quatre estacions. Poca gent coneix més obres d’aquest compositor venecià, com així s’ha pogut constatar entre els assistents a la conferència.
Va compondre unes 777 obres, entre les quals uns 500 concerts i 46 òperes tenint en compte que, en aquella època, no hi havia orquestres tal com les tenim avui.
Era anomenat il prete rosso (el capellà roig). Vivaldi era capellà, però degut a una malaltia respiratòria—probablement asma—va deixar de dir missa i abandonà el sacerdoci.
L’enigma sobre aquest compositor és degut a les llacunes que queden de la seva vida. Per exemple no en tenim cap retrat fidedigne. Només una caricatura feta pel dibuixant Pier Leone Ghezz. Tampoc existeixen, a diferència d’altres compositors europeus, massa cartes escrites per ell que ens puguin donar una pista sobre els seus afers; només una dotzena escassa i totes de caire professional.
En aquella època (segles XVII-XVIII) Venècia era una república molt rica i poderosa i molt visitada per gent d’arreu. Hi vivien molts mercaders i comerciants. Va ser Canaletto, pintor de l’època, el que va il·lustrar, abastament, la vida i el paisatge urbà d’aquella opulenta ciutat-república.
L’Ospedale della Pietà era un convent-orfenat i, al mateix temps, escola de música que va ser fundada el 1346 com a hostatgeria per a croats i que, amb el temps, va anar canviant fins convertir-se en una institució benèfica que acollia nenes òrfenes i abandonades. Va ser en aquest Ospedale, on Vivaldi va treballar i va compondre totes les seves obres. Aquestes, les va escriure, especialment, per a ser interpretades per les figlie di coro que eren, en definitiva, unes noies virtuoses dels instruments i del cant.
Les interpretacions les feien a l’església de La Pietà que, per la seva estructura arquitectònica, permetia una excel·lent sonorització. Les noies interpretaven les peces des d’unes grades on, amb prou feines, el públic les podia veure.
Vivaldi no va escriure mai per a professionals de la música. Ho va fer, exclusivament, per a les figlie di coro. Als concerts hi assistien personatges destacats: mercaders i comerciants adinerats que, molts d’ells, eren benefactors de l’Ospedale. Alguns acabaven casant-se amb alguna d’aquelles noies a les que prohibien dedicar-se a la música per tal que no poguessin fer la competència al cor. La cadena anglesa BBC va fer un magnífic reportatge recreant la situació de l’època de Vivaldi a la mateixa església de la Pietà.
Durant els anys que va estar a l’Ospedale, l’emperador austríac Carles VI el va convidar perquè anés a Viena com a compositor de la cort, però ho va rebutjar. No va ser fins a final de la seva vida que, venent-se tot allò que tenia, se n’hi va anar amb tan mala fortuna que l’emperador Carles VI va morir i el succeí Maria Teresa, la seva filla, que va haver de fugir per motius polítics i Vivaldi es quedà sense protecció. Va malviure el poc temps que li quedava de vida i morí a Viena el 1741.
Excel·lent immersió en el món d’aquest gran autor venecià tan desconegut. Hem pogut escoltar alguns fragments de les seves principals composicions.