Dimecres,28 de noviembre de 2018

JORDI GARRIGA

És llicenciat en Medicina i especialista en Cirurgia general i digestiva per la Universitat de Barcelona.
Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant 45 anys i Director de cursos de post-grau i de Masters.
També Cap clínic de coloproctologia i hospitalització de l’Hospital de Sant Pau i cirurgià de la Clínica Corachan.
Està especialitzat en temes de Qualitat assistencial i Seguretat clínica.  A l’any 2011  va rebre  el Premi a la Excel·lència Professional.
És divulgador científic en els camps de la medicina, biologia i bioètica i professor de cursos per a la Gent Gran en diverses Aules d’Extensió Universitària.

LA MEDICINA NATURAL I ALTERNATIVA. UN REPÀS CRÍTIC POSITIU.

La conferència donarà definicions clares de Medicina Alternativa, Complementària, Integrativa i Natural i de la seva regulació administrativa i legal.
Es farà una explicació amb criteris de crítica positiva dels 5 grups classificats pel “Centro Nacional para la Medicina Complementaria y Alternativa”.
La xerrada donarà els criteris mèdics de la Medicina Natural i els fonaments dels tractaments realitzats amb elements químics naturals, minerals i vitamines, ingerits normalment amb els aliments .
I finalment s’abordarà quelcom pràctic com la osteoporosi, on els minerals i les vitamines juguen un paper capital.

LA MEDICINA NATURAL I ALTERNATIVA.

UN REPÀS CRÍTIC EN POSITIU

Jordi Garriga

Josep Fatjó
La medicina natural, així com la medicina alternativa, aplicades de manera correcta, han esdevingut un important complement de la medicina convencional.
La medicina alternativa engloba totes aquelles pràctiques que no es basen en evidències obtingudes utilitzant el mètode científic. Dins d’aquest ventall, hi trobem l’homeopatia,  la quiropràctica i l’acupuntura.
La medicina complementària engloba totes aquelles tècniques mèdiques que, juntament amb la medicina convencional, ajuden al guariment de les malalties i compta amb el reconeixement i l’aprovació de molts professionals mèdics.
La medicina natural intenta descobrir i eliminar l’arrel de les malalties inculcant hàbits alimentaris i un estil de vida saludable.
La medicina integrativa està formada per la medicina convencional i la medicina natural. Es tracta, doncs, de no menystenir la potencialitat de la medicina natural i, sobretot, atendre els aspectes globals de l’individu: fisiològics, psicològics, nutricionals i socials.
La regulació de la medicina alternativa, varia de país en país. A Catalunya, es va elaborar una norma concreta per tal de regular algunes d’aquestes teràpies alternatives, però va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A l’Estat Espanyol, no hi ha cap normativa específica, però els centres on es realitzen teràpies naturals, estan regulats per Decret Llei.
Tenint en compte que al cervell hi ha trenta milions de receptors i que és el centre del cos, algunes tècniques s’apliquen per tal de refermar la funció de la ment i, així, millorar les disfuncions de l’organisme aplicant teràpies cognitives i conductuals. Igualment, la meditació, la música, la dansa i, fins i tot, l’oració i la curació mental “poden” ajudar al guariment de malalties orgàniques.
Una llista de teràpies—algunes alternatives, d’altres no—que son utilitzades de manera habitual: teràpies biològiques, mètodes de manipulació, quiropràctica, teràpies sobre la base de l’energia, reiki, tai-chi, reflexoteràpia, homeopatia, fisioteràpia, acupuntura i altres.
La naturopatia és una forma de medicina no convencional que cerca equilibrar el funcionament de l’organisme amb mitjans considerats naturals. El seu principi fonamental és “no fer mal” i es basa en cinc principis: no ferir, la natura és guaridora, identificar i tractar la causa, desintoxicar i purificar l’organisme i ensenyar a tenir cura d’un mateix..
Si bé la naturopatia promou l’autoguariment, no hi ha proves científiques que demostrin que pot guarir malalties concretes. Per això, la medicina convencional la considera una pseudociència.
Dins d’aquesta branca alternativa, s’hi pot incloure la fitoteràpia (tractament amb plantes), els banys de mar (talassoteràpia) i els banys de sol (fototeràpia) entre moltes altres. També inclou la ingesta d’elements químics essencials a través d’aliments naturals que aportin, sobretot, magnesi i calci. Per a l’assimilació d’aquest últim, és necessària la ingesta de vitamina D o a través de l’exposició al sol.

Conferència que ens ha donat moltes definicions teòriques i algunes recomanacions pràctiques.