Crònica sessió 4 de desembrwe 2018 Cicle Musical

CLAUDE DEBUSSY, MODERN I ENCISADOR

Pere-Andreu Jariod

 Josep Fatjó
Debussy va representar la figura més destacada del que es va anomenar impressionisme, un estil musical que bevia tant de la pintura com de la poesia.
Escoltem, d’entrada, les Arabesques interpretada i adaptada amb instruments electrònics en el programa de TVE “Planeta Imaginari” dels anys vuitanta.
Debussy va néixer a Saint–Germain–en-Laye el 1862 i està considerat el precursor de la música contemporània. Va ser un gran admirador de Wagner i va trencar amb el corrent romàntic del segle XIX.
La seva família, d’origen humil, vivia del comerç de porcellanes. El seu pare tenia una botiga que va fer fallida i es van haver de traslladar a París. De jovenet, se’n va anar a Canes a casa d’una tieta que el va dur a classes amb Mme. Mauté de Fleurville que havia sigut alumna de Chopin i era la sogra de Paul Verlaine. Més endavant, als deu anys, va ser admès al Conservatori de París on va estudiar dotze anys. Allà va patir la incomprensió d’alguns dels seus professors. Un d’aquests li retreia el tipus de composició que feia, a la qual cosa Debussy li va respondre: “No existeix una teoria. Només ha d’escoltar. El plaer és la llei”.
Va guanyar el Prix de Rome i, amb aquest premi, va obtenir una beca que li va permetre seguir els estudis en aquesta ciutat on va conèixer Verdi i Liszt. Al cap de dos anys va retornar a París on va viure al barri de Montmartre, en un pis damunt del “Chat Noir”. Feia de pianista de cafè.
El 1889, i gràcies a l’Exposició Universal de París, Debussy va descobrir altres ritmes i sonoritats exòtiques i va entrar en contacte amb les músiques de Bali a través del Gamelan javanès, un grup d’instruments de percussió que, per la seva sonoritat, li causà una forta impressió i va influir en tota la seva obra posterior.
El 1890 va compondre la Suite Bergamasque— que inclou “Clar de lluna” del poema de Paul Verlaine— i que va ser el seu primer gran èxit. Posteriorment va compondre el poema simfònic Prélude à l’après-midi d’un faune extret d’un poema de Mallarmé. Debussy, en aquesta simfonia, composava sons a través de l’arpa i la flauta creant un ambient oníric. La crítica, en part, no li va ser favorable tot i que l’obra va gaudir d’un bon èxit a tot Europa.
La seva única òpera, totalment acabada, va ser Pelléas et Mélisande que va compondre al llarg de deu anys i, tot i que va ser un gran èxit, va quedar envoltada de problemes a l’hora dels assaigs. Debussy va trencar amb la tradició de l’harmonia orquestral i va crear una nova manera de fer òpera. Amb tot, va ser representada a Londres i a Nova York donant-li una gran reputació internacional.
Debussy va tenir una filla, Claude-Emma Debussy, anomenada familiarment “Chouchou” a qui va dedicar l’obra per a piano Children’s corner.
A principis del segle XX, va col·laborar amb els Ballets Russos de Diàguilev. El coreògraf Nijinski va utilitzar l’antiga composició de Prélude à l’après-midi d’un faune per crear un ballet que va revolucionar la dansa. Durant aquesta època va conèixer Igor Stravinski.
L’encisava Espanya—especialment Andalusia—i així ho va reflectir en l’obra  Estampes.
Hi ha qui ha definit Debussy com a compositor “impressionista”, etiqueta que ell mai no va reivindicar. La seva obra no ha creat “escola” i per això no se li pot atribuir cap deixeble.
Va morir de càncer l’any 1918, gairebé a l’acabament de la primera Gran Guerra de la qual no en va poder veure el final.

Pedagògica i amena conferència on hem pogut fruir, també, d’alguns fragments de les millors obres d’aquest compositor.