Dimecres, 9 de gener de 2019
MONTSE FRISACH
Llicenciada en Ciències de la Informació (branca Periodisme) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Cursos d’art renaixentista i del segle XIX a la National Gallery i a la Tate Britain de Londres.
Periodista cultural, especialitzada en arts visuals i cultura, membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Actualment és cronista d’exposicions de la revista Catorze, col·laboradora de la revista Mirador de les Arts i redactora del blog del Museu Picasso. També ha col·laborat a la revista Diversity com a responsable de la secció d’art, a la web Fotografia a Catalunya i la revista internacional Dante.
La seva feina s’ha centrat sempre en la divulgació de temes artístics i culturals a través de la premsa i en revistes especialitzades. També té interès en la música (sobretot en la música d’arrel afroamericana i Prince), cinema, literatura i dansa.
Va ser redactora a la secció i suplement de Cultura del diari AVUI (després El Punt AVUI), especialitzada en arts visuals (1989-2018). Al llarg de 29 anys i a través de milers d’articles ha cobert l’actualitat artística local i internacional: exposicions, entrevistes a artistes, ressenyes de llibres d’art, infraestructures museístiques, polítiques culturals, Fires d’Art… Ha escrit entrevistes i articles sobre temes de literatura, cinema i música.
Premi ACCA a la crítica d’art per la secció d’entrevistes a crítics d’art a la secció ‘Situació crítica’, publicada al suplement Cultura d’El Punt Avui (2016) Premi GAC a la crítica d’art per la secció d’entrevistes a galeristes a la secció ‘De cara a la galeria’, publicada al suplement Cultura d’El Punt Avui (2014) Premi Eduard Rifà de Ràdio Associació al millor guió radiofònic dins del col.lectiu Blade Runner pel guió del programa ‘A Orson’ (1988).
Membre del jurat dels premis Ciutat de Barcelona, secció arts visuals, de l’Ajuntament de Barcelona (2014, 2015, 2016).
DALÍ, LA REVOLUCIÓ PERMANENT
Salvador Dalí és un dels grans genis artístics del segle XX però a més va ser un artista que va obrir portes per a l’evolució de l’art, un autèntic pioner. Repassarem l’obra i la vida del pintor empordanès des del punt de vista de la seva transgressió contínua de les regles artístiques i vitals: la seva joventut a Figueres a la recerca d’un llenguatge artístic propi; el seu pas per la Residencia de Estudiantes de Madrid contactant amb membres de la Generació del 27 com el seu gran amic, Federico García Lorca; l’anada a París i la seva adscripció i posterior allunyament del grup surrealista; el paper de Gala a la seva vida i obra; l’estada als Estats Units on treballa a Hollywood i comença a ser un artista mediàtic; i el seu retorn a Catalunya i com es construeix la imatge d’un artista provocador i contradictori en ple franquisme.
DALÍ, LA REVOLUCIÓ PERMANENT
Montse Frisach
Josep Fatjó
Salvador Dalí va ser un dels grans genis artístics del segle XX que va obrir les portes per a l’evolució de l’art. Va ser, en definitiva, un autèntic pioner.
Dalí compleix tots els requisits per a ser un geni. La controvertida pregunta és per què se’l considera un revolucionari quan va ser, al llarg de molts anys, un fidel addicte al règim franquista.
Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech. Aquest era el seu nom complet. El seu germà gran, anomenat també Salvador, va morir poc abans que naixés ell. Els seus pares tenien una fotografia del primogènit a la seva habitació i ell no s’atrevia a entrar-hi. Això el va traumatitzar. Els seus pares el van mimar molt, però ja de ben petit va mostrar un gran talent pel dibuix i la pintura de tal manera que el van apuntar perquè estudiés art. A partir de l’adolescència ja va començar a experimentar amb les tendències pictòriques europees que observava a les revistes que tenia el seu pare. Als quinze anys va fer un escrit on hi va redactar tot allò que pensava fer i no es va estar de dir que seria un geni.
Va seguir investigant llenguatges nous tot fent provatures. Pintava a la manera de Gauguin sense copiar-lo.
A l’any 1922 es va traslladar a Madrid, a la Residencia de Estudiantes on va coincidir amb artistes de la generació del 27: Buñuel, Alberti i, sobretot, García Lorca, amb el que va mantenir una intensa i llarga amistat. Ambdós creen una sèrie de “jocs surrealistes” que Dalí, moltes vegades, plasma en les seves pintures. Va ser expulsat dues vegades de la Residencia, la segona per afirmar que “ningú de l’Acadèmia era prou competent per examinar-lo”.
Durant la seva estada a París, va conèixer Pablo Picasso el qual va influir molt en la seva obra. Va col·laborar amb Luís Buñuel en la pel·lícula surrealista Un chien andalou (1929) que va ser estrenada a París.
A Cadaqués el van visitar el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala a la que va seduir i va convertir en la seva musa i companya per a la resta de la seva vida. Per aquells anys Dalí ja era un referent del moviment surrealista i utilitzava, sobretot, la fixació d’imatges preses dels somnis. Així va crear el que ell mateix anomenava el “mètode paranoicocrític”.
Va ser un dels pocs intel·lectuals que va donar suport a Franco després de la Guerra Civil espanyola i el 1940 va marxar als Estats Units amb Gala i hi va romandre fins el 1948. Durant aquests anys, va col·laborar, a Hollywood, amb Walt Disney, Alfred Hitchcock i altres directors i va aprofitar l’aparició de la televisió per a promocionar-se.
Un quadre que li agradava especialment era l’Àngelus de Millet i sempre havia dit que dins del cistell que hi ha a terra entre els dos pagesos, no hi havia patates sinó un nadó mort. Va fer una rèplica d’aquest quadre.
En els darrers anys de la seva vida, es va dedicar, sobretot, a dissenyar el Museu de Figueres que porta el seu nom.
Conferència molt ben documentada i amenitzada amb gran profusió d’imatges pictòriques per la conferenciant especialitzada en Dalí.