Crònica 6 de febrer 2019

 

 

Dimecres, 6 de febrer de 2019

MARIONA SAGARRA i TRIAS

Cantant i compositora. La veu, la creació, el piano i la poesia són la base del seu treball. Adquireix una sòlida carrera de música que li permet dur a terme la seva trajectòria artística cap a la investigació de les noves possibilitats expressives de la veu, ja sigui amb elements electro-acústics, multi-efectes o simplement polifonies vocals i cançó.
El seu afany per investigar i el seu rol de cantant i performer la porten a altres experiències i a col·laborar amb músics i artistes d’àmbits com la dansa, la poesia, el teatre o les arts plàstiques. Ha estat convidada per l’artista Meredith Monk a cantar al Carnegie Hall de Nova York.
Ha participat en nombrosos festivals nacionals i internacionals com a cantant solista  amb el seu grup i amb els Solo Vocals. Té els discos: Frec a Frec (2000),  Dies diferents (2003), Lent, lent,…corrent! Els Temperaments de la Veu (2009), Sonos  amb Maram Trio (2014) (veu, psalteri i viola de roda) i  Deixa’m tornar-te a dir, poesia integral de Montserrat Abelló (2016). A més dels infantil-familiars: El més petit de tots (2008) i Un patufet que sona (2015).
Interessada també en la docència i en la recerca vocal, ha impartit cursos per tot el territori i per a diverses companyies de teatre i dansa d’Europa. També a Nova York amb Meredith  Monk. Ha creat un curs de poesia i música, la Poesia enCantada  per a Caixaforum, conferència-masterclass per a les universitats catalanes i balears Els Colors de la veu i espectacles familiars El més petit de tots  per a l’Auditori de Barcelona i Un Patufet que sona,  amb il·lustracions del pintor Perico Pastor. Va crear i dirigir durant uns dos anys el programa radiofònic Vox Populi  a Catalunya Música.

GASTRONOMIA CANTADA

El menjar i el beure sempre han tingut un racó molt especial en el món de la música. Trobem moltes composicions, tant en la literatura clàssica com en la música popular, on el paladar viu entre notes i melodies que destil·len alegries carnals, tristeses etíliques, glops melancòlics…. hi trobem la nostra raó de ser.

GASTRONOMIA CANTADA

Mariona Sagarra i Trias

Josep Fatjó
Trobem moltes composicions, tant literàries com musicals, on el paladar hi viu destil·lant alegries, tristeses i melancolies. Tal vegada la nostra raó de ser.
El menjar i el beure tenen un racó especial en la música. Hi ha moltes composicions, en literatura i música, on el paladar viu entre notes i melodies.
Quan parlem de gastronomia, parlem dels aliments que són símbol de la cultura d’un poble i, al mateix temps, tenen un marcat valor social i religiós. Per tant, ens referim, no solament a l’aspecte biològic, sinó també al psicològic i cultural. I com a símbol principal, podem posar l’exemple de la poma d’Adam i Eva o tots aquells aliments que tenen, en la vida diària, referents sexuals com poden ser els pebrots, els plàtans, etc.
Com antecedents tenim a Rupert de Nola, (S XV)—anomenat també Mestre Robert— autor del receptari medieval, va escriure aquest llibre que es va usar a la baixa edat mitjana a la Corona d’Aragó i Giuseppe Arcimboldo (1527-1593, pintor italià i inventor d’instruments, que pintava retrats a partir de flors, plantes i diferents tipus d’aliments.
Escoltem Le Tourdion o Quan je bois du vin clairet, que és una composició francesa, anònima del 1530. Es tracta d’una peça de taverna on es crea una deliciosa polifonia.
La Traviata, de Verdi, descriu, en l’ària del primer acte, el conegut brindis que es fa durant el menjar cortesà. A Catalunya es va estrenar al Liceu al cap de dos anys d’haver-se estrenat a Venècia. També trobem a l’òpera Don Giovanni, de Mozart, el seductor i la bona taula i escoltem “Già la mensa é preparata” del segon acte.
A casa nostra, Carles Santos va compondre una obra simfònica, per a cor i solista, amb lletra de Carme Ruscalleda i Xavier Olivé, que està dividida en: la muntanya, secà, horta i marina i en cada una d’aquestes parts es parla dels aliments propis de cada una d’aquestes regions.
Pel que fa a la cuina casolana catalana, Rudy Ventura ens canta  “Pops popets” del musical Flor de nit interpretada per Dagoll Dagom. I en referència a la cuina peninsular “d’una època”, escoltem d’Antonio Molina la cançó “Cocinero cocinero”.
La rumba catalana, sempre alegre i desenfadada, també està present de la mà de Peret, El Pescadilla i Gato Pérez, i escoltem una divertida cançó que ens explica com preparar un gaspatxo. Però allò que ens fa riure més és el poema de Josep Pedrals (una performance) titulat “El formatge i l’amor”.
El pas doble “Remena nena” interpretat per Guillermina Motta, ens introdueix al joc entre el menjar i l’erotisme, i encara repassem alguns petits poemes d’Enric Casasses, Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés, acabant amb un altre poema de Marià Manent musicat per Toti Soler titulat “Petita festa”.
Pel que fa al beure i la cançó de taverna, res millor que Aretha Franklin  interpretant “Drinking again” i Tom Waits amb “The piano has been drinking”, un parell de blues sensacionals.
Per acabar d’amenitzar la tarda gastronòmica, tanquem amb el grup català de veus femenines Stupendams,  que canten, a capela, “I love coffe, i love tea”.

Interessant i distreta conferència que ens ha fet viure una estona prou digestiva.