Dimecres, 6 de març de 2019
DANIEL CLOSA AUTET
Doctor en Biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com El secret de l’almogàver i El camí de la pesta i de divulgació científica, com Blocs de ciència, 100 mites de la ciència, 100 curiositats de la medicina i 100 preguntes sobre el càncer. Ha col·laborat en diferents programes de ràdio i televisió i és autor del blog Centpeus de divulgació científica.
CIÈNCIA, CREDULITAT I XARLATANS
Constantment, a través de la xarxa, de la publicitat o de persones que coneixem, rebem una gran quantitat d’informacions sobre productes, activitats o actituds que ens proposen millorar la nostra vida. D’altres vegades, ens adverteixen de possibles amenaces o conspiracions que hi ha en el nostre món. Però, de tot plegat, què ens podem creure? Parlarem de les eines per analitzar la fiabilitat i versemblança de la informació que ens arriba, i reflexionarem sobre per què algú voldria fer passar per ciència una cosa que no ho és.
CIÈNCIA, CREDULITAT I XARLATANS
Daniel Closa Autet
Josep Fatjó
Què ens podem creure de tota la informació que ens arriba a través de les xarxes, la publicitat o de persones que coneixem sobre com millorar la nostra salut?
Carl Sagan deia que la ciència planteja hipòtesis que es poden refutar a diferència de la pseudociència i que la ciència no és un conjunt de pensaments sinó una manera de pensar. Per això la ciència és el mitjà per saber la veritat.
Les idees s’han de verificar observant i experimentant i cal rebutjar les que no passin les proves experimentals. Per exemple la teoria de la relativitat i la física quàntica. Una de les dues està malament o, tal vegada, totes dues perquè es contraposen. Per això sempre cal qüestionar-ho tot.
Pel que fa a la pseudociència, existeixen multitud d’exemples com aquell anunci del Professor Dumbuya, “gran ilustre vidente africano”, que ho cura tot. Aquest senyor fa màgia i, evidentment, aquell que es posi en les seves mans ha d’acceptar les seves regles.
També, en l’actualitat, per Internet trobem gran nombre de promocions diverses referides a guariments de malalties: Bioenergia, Reiki, aliments transgènics i un llarg etcètera. També hi ha qui diu que el fum dels avions “ens fumiga”. En diuen “Chemtrails” o qui fabrica “aigua de mar hexagonal” per a nens autistes.
Hi ha qui no creu en l’efecte de les vacunes i ho pregona als quatre vents. Molta gent ho creu i no vacuna els seus fills posant en perill la salut, no solament dels seus fills, sinó també la dels altres.
Allò que és natural és saludable? Evidentment que no. Hi ha elements a la naturalesa que són nocius per la salut: bolets verinosos, herbes tòxiques, etc. Però allò artificial tampoc podem dir que no sigui saludable. Molts aliments porten additius i conservants que els mantenen en bon estat per tal que els puguem menjar sense perill.
Per posar un exemple clarificador de la quantitat de gent que es creuen aquestes barbaritats que hem esmentat, només cal veure el nombre de seguidors que té la pàgina web del CSIC (10.000) enfront del web d’un individu que cura el càncer amb herbes (106.000). I el motiu és que totes aquestes persones que “venen” salut sense estar científicament comprovat, apel·len a la fantasia. Cal dir, però, que la gran majoria de vegetals tenen alguna molècula que ajuda a curar el càncer.
L’Homeopatia, creada el 1798 per Samuel Hahnemann, es basa en la dilució successiva, en aigua o alcohol, de la substància que ha provocat la malaltia tantes vegades com calgui fins que aquesta desapareix del tot. Diuen els homeòpates, que aquesta aigua “recorda” aquesta substància i que adquireix algunes propietats que curen els símptomes que en grans quantitats provoca.
Mark Twain deia que “´és més fàcil enganyar a la gent que convèncer-los que han estat enganyats”.
En un debat televisiu als Estats Units entre un científic i un religiós, on es contraposaven els seus punts de vista, a la pregunta “què li pot fer canviar d’opinió?”, el científic va respondre “l’evidència” i el religiós “res”.
Isaac Asimov, humanista i racionalista, no s’oposava a les creences religioses, però es va enfrontar a les supersticions i a les creences infundades.
Molt bona exposició clarificadora de la mà d’un biòleg-científic molt convincent.