Dimecres, 8 de maig de 2019

DAVID FERNÀNDEZ

Periodista de La Directa, cooperativista i activista social. Està afiliat a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). Ha escrit ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” (Virus, 2009); Rastres de Dixan, amb l’advocat Benet Salellas (Virus, 2010); Cop de CUP, conjuntament amb Julià de Jòdar (L’Arquer, 2012); i  Foc a la barraca (Lo Diable Gros, 2014). Ha coordinat ‘Llums i Taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans’ (Pol·len, 2014, en quatre volums) i acaba de publicar ‘August Gil Matamala. En el principi de tot hi ha la guerra’ (Sembra Llibres, 2017). Entre 2012 i 2015 va ser diputat i portaveu de la CUP-Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya. En 2015 va escriure el pròleg de la traducció catalana de La paraula contrària, d’Erri De Luca, un manifest a favor de la llibertat d’expressió. Amb la periodista Mònica Terribas i el filòsof Xavier Antich dinamitzen ‘El Racó de Pensar’ a Catalunya Ràdio.

 AUGUST GIL MATAMALA, UNA VEU RESISTENT

Els somnis, els bons i els dolents, solen abolir el temps. Però mai l’esperança. Parlar avui de la vida d’August Gil Matamala –tres anys de República, tres de guerra, trenta-nou de dictadura i trenta-nou de democràcia formal– és parlar d’una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia. Una veu resistent –crítica i sòlida, discreta i perseverant– sota qualsevol circumstància: primer, contra la negra nit del franquisme; després, contra les renúncies i frustracions que van originar el règim del 1978; avui, contra les desigualtats globalitzades del segle XXI. Endinsant-se en la contrahistòria feta des de baix i a l’esquerra, David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté estiren el fil roig col·lectiu d’un intens itinerari vital, per reteixir el relat fèrtil d’una part de l’esquerra social –la més oblidada– d’aquest país i d’una vida quotidiana que amaga episodis extraordinaris. Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiència Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, l’evolució política també descodifica passat, present i futur: del PSUC antifranquista a l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres. Tota una vida, doncs, dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals que ens permet entendre d’on venim, saber on som i per què, i encarar els reptes majúsculs que encara afrontem avui als Països Catalans i al món.

 

 

AUGUST GIL MATAMALA, UNA VEU RESISTENT

David Fernández

Josep Fatjó
Parlar d’August Gil Matamala, és parlar d’una veu resistent i fidel als principis universals de llibertat i justícia. Una veu crítica i sòlida, discreta i perseverant.
A partir d’una sèrie d’entrevistes fetes pel mateix ponent i per Anna Gabriel, se’ns presenta la història d’aquest home lluitador, del seu itinerari vital per una part de l’esquerra social, potser la més oblidada d’aquest país i de la seva vida quotidiana repleta d’episodis extraordinaris.
És fill d’Augusto Gil Cánovas, mestre de professió, i de Mercè Matamala Verdú. Ha viscut tres anys de guerra civil, trenta-set de dictadura i trenta-set de democràcia al llarg dels quals, sempre amb un alt compromís en la lluita social.
Sempre va ser un bon estudiant. Va fer la carrera de Dret, amb molt bones notes, i ja, en època franquista, va exercir com advocat laboralista del PSUC fins que a l’any 1968 es va donar de baixa, segons ell, per la mateixa raó per la que s’hi va adherir. Posteriorment va estar afiliat al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) (una escissió del PSUC) i al grup Independentistes Països Catalans (IPC).
Té una llarga trajectòria en l’àmbit de la defensa dels drets humans, tant que, entre 1960 i 1975, va defensar en judicis a militants de Comissions Obreres davant el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i també a independentistes catalans de Terra Lliure en l’Operació Garzón. Igualment va fer d’advocat defensor en el “cas Bultó”.
Presideix l’associació d’Advocats Europeus Demòcrates constituïda a Estrasburg l’any 1990 i dedicada a la defensa dels drets ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista.
Sempre s’ha mostrat partidari d’una sortida negociada al contenciós basc i en la lluita contra ETA, raó per la qual ha estat sovint atacat per alguns mitjans de comunicació espanyols.
L’any 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2013 li van concedir el Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.
El 13 d’octubre de 2012 va ser escollit el vuitanta-cinquè de la llista de la CUP- Alternativa d’Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, amb l’objectiu de tancar la llista de la circumscripció.
A la tardor del 2017, David Fernández i Anna Gabriel van publicar la seva biografia: August Gil Matamala: Al principi de tot hi ha la guerra (Sembra llibres).

A través d’un dels autors de l’extensa biografia de Gil Matamala, se’ns ha fet un resum d’una vida repleta d’anècdotes i vivències.