Crònica Sessió 16 d’octubre 2019

 

 

 Dimecres, 16 d’octubre de 2019

JOAN VIVES

Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, amb Romà Escales, obtenint per unanimitat els premis d’honor de “Grau professional” (1986) i “Virtuosisme” (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics, radiofònics i per a Televisió. Com a instrumentista, actualment és integrant de diferents grups com “Quartet barroc de Sant Simó”, “Els Ministrils, quartet de bec” i el “Trio barroc del cafè”, entre altres col·laboracions…
El seu vessant de divulgador musical el porta, a partir del 1987, a fer gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya. També a escriure sovint articles per a diverses publicacions.
És locutor-redactor de Catalunya Música (Canal radiofònic de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals) des de l’inici de les seves emissions el Maig del 1987 i professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC, facultat adscrita a la UB).

LA MÚSICA DEL REI SOL A VERSALLES

Una panoràmica sonora de la música barroca francesa.
Lluís XIV “El rei sol” ben aviat va tenir clar el seu model d’estat, on la música hi va tenir un paper certament important. A l’entorn de l’aixecament del nou i esplendorós Palau de Versalles, el pensament, les arts en general i la música en particular varen veure l’impuls sorgit de la creació d’una estètica sonora pròpia, diferenciada de la resta d’Europa i que va amarar França durant més d’un segle arribant als temps de Lluis XV.
Bon ballarí i amant de la música, el Rei Sol va dissenyar l’organització musical de Versalles com una mostra en petit de l’estructuració que havia imposat al seu govern. La música, com la resta de les arts, esdevé un estri al servei del nou model d’estat i un reflex de la seva inspiració racionalista, sobretot a partir de J. B. Lully. La resta de compositors de París no hi varen ser aliens.

LA MÚSICA DEL REI SOL A VERSALLES

Joan Vives

Josep Fatjó
La música va tenir un paper molt important en el model d’estat de Lluís XIV. Les arts i la música en particular, van viure un gran impuls sorgit del règim absolutista de Lluís XIV.
Lluís XIV va esdevenir l’arquetip de monarca absolutista i se li atribueix la frase “l’Estat soc jo”. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració pel ballet, el van caracteritzar. Al mateix temps, treballava per crear un estat centralitzat i absolutista. Al no tenir colònies a Amèrica, Lluís XIV es va dedicar a consolidar les fronteres de l’estat: del Rin als Pirineus. Així mateix, la llengua francesa esdevingué la llengua més important  d’Europa. Com que es va saber rodejar de persones expertes en diferents àmbits, (arquitectura, disseny, música, pintura, etc.) la resta de mandataris i l’alta burgesia europea, s’emmirallaven  en el monarca i en tot allò que feia. El nom de “Rei sol” li ve de l’actuació que va fer als quinze anys a l’obra Ballet de la nuit (1653) on representava Apol·lo, el déu grec del sol i patró de les arts. Hi va sortir disfressat de sol.
Lluís XIV era molt bon ballarí donada la seva configuració física: més aviat baixet i amb molta elasticitat. La dansa l’apassionava i per això, la primera cosa que va fer en pujar al poder, va ser crear la Reial Acadèmia de la Dansa al capdavant de la qual hi va posar el que va ser, tota la vida, el seu professor de ball Jean Baptiste Lully. I és que, a França, ballar era un fet patrimonial.
Entre els molts personatges de que es va rodejar, destaca el pintor català, de Perpinyà, Jacint Rigaud (Hyacinthe Rigaud). Molière, mestre de la “Comédie Française” i el ja citat Jean Baptiste Lully. A tots ells va fer de mecenes. També l’acompanyaven grans arquitectes i dissenyadors.
El palau de Versalles, va ser construït per Lluís XIII i ampliat pel Rei Sol. En principi havia de ser un palau de cacera, però quan Lluís XIV hi va voler traslladar la cort, va començar a planificar l’ampliació que va ser, des del punt de vista arquitectònic, racionalista.
Jean Baptiste Lully li va compondre totes les músiques al rei, fins i tot, com que França no tenia himne, va escriure la peça Domine salvum fac regem que és un motet que va servir d’himne nacional i reial i que s’interpretava en acabada la missa a la Chapelle Royal de Versalles.
Lluís XIV va crear tres cossos musicals: “La Chapelle Royal”, “Le Grand Ecurie” (una banda que, normalment, tocava a dalt de cavall) i “La Chambre du Roi” una orquestra composta per 24 violins i que anomenaven “Les vingt-quatre violons du Roi”.
Lully, que posava música a les obres de Molière, va demanar el favor del rei per tal que tingués tots els drets d’autor, fins i tot de les obres teatrals, cosa que li va ser concedida. A rel d’això Molière i Lully es van enemistar.
A conseqüència d’aquesta enemistat, Molière va proposar a Marc Antoine Charpentier com a substitut de Lully i així va compondre música per al teatre: al “Malalt imaginari” i a alguns entreactes. De fet, però, Charpentier mai no va tocar a Versalles. D’ell coneixem, principalment, el motet polifònic Tedeum  que va escriure pels Jesuïtes i que, al cap dels anys, el seu preludi va esdevenir la sintonia de la Unió Europea de Radiodifusió.

Interessantíssima conferència de caire més històric que musical. Amb tot, el conferenciant ha reeixit com és habitual i ens ha ofert algunes peces musicals.