Crònica sessió 27 de novembre 2019

                                 

     Dimecres, 27 de novembre de 2019

FRANCESC BAILÓN

És llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona i especialitzat en la cultura inuit.
És guia de viatges antropològics i ha realitzat més de 35 expedicions a l’Àrtic  i ha fet diverses exposicions fotogràfiques sobre les mateixes.
Col·laborador de National Geografic, és assessor sobre temes relacionats amb l’Àrtic en mitjans de comunicació. Autor de diversos articles i llibres sobre aquest tema.
Actualment està considerat com un dels majors especialistes en aquesta matèria a nivell mundial.

LA CULTURA DELS INUIT (“Esquimals”). CAÇADORS DEL GRAN NORD.

Els Inuit, també coneguts amb el terme despectiu d’esquimals, i que significa «éssers humans», són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Amb el temps han aconseguit assimilar l’arribada de l’home blanc a les seves terres i han introduït els avenços tecnològics en la seva cultura material. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, els inuit han sabut aprofitar els escassos recursos que l’Àrtic els ofereix i s’han convertit, en l’actualitat, en la societat caçadora més avançada del món. Després de passar per una època difícil en la qual es va produir una important pèrdua de las seva identitat cultural, han entrat en un període en el qual no només han recuperat vells costums, sinó que a més a més han anat delimitant el seu propi territori fins a convertir-lo, en alguns casos, en grans autonomies i autogoverns gairebé independents dels països als quals pertanyen.
Conèixer el passat dels Inuit ens permetrà entendre millor el present i futur d’aquest poble.

 

LA CULTURA DELS INUIT (“ESQUIMALS”). ELS CAÇADORS DEL GRAN NORD

Francesc Bailón

Josep Fatjó
El nom inuit significa “éssers humans”. És un dels pobles indígenes que encara conserva moltes de les seves antigues tradicions i viuen en perfecta simbiosi amb la naturalesa.
Els inuit són un poble caçador. Tenien una vida nòmada seguint les migracions dels animals que caçaven, entre els quals caribús, óssos, balenes i foques. D’aquests i altres animals, n’aprofiten totes les parts possibles per menjar, vestir-se i abrigar-se, construir habitatges i fabricar eines de caça. En l’actualitat, però, i a causa de les influències de les cultures més avançades, s’està produint un fort deteriorament de les seves formes de vida originàries. És una ètnia que lluita per la seva independència.
S’organitzen en grups familiars i cada membre de la família té assignada una tasca concreta. Els homes es dediquen a la caça i les dones esquarteren els animals i els cuinen. Es diu que tenen la dieta més sana del món. També cal dir que no es poden casar dues persones que tenen el mateix nom donat que, quan hi ha un nou nat, aquest agafa el nom de la darrera persona que ha mort.
Per desmitificar algunes coses que s’han dit d’ells, cal apuntar que, per exemple, no es fan un petó amb el nas sinó que s’oloren. No són els inventors dels iglús i tampoc cedeixen les seves dones, però sí que van inventar les ulleres de sol i que practiquen la poligàmia.
La paraula “esquimal” és un despectiu, com un insult, i en el seu llenguatge no existeix la paraula “guerra” i no tenen cap paraula per definir el blanc.
Fa aproximadament 4500 anys, es van començar a instal·lar a les regions àrtiques, entre el 2500 i el 1500 AC.  Ocupen les zones d’Alaska (EEUU), on són una de les minories ètniques nadiues, a la província pròpia de Nunavut al Canadà (també reclamen nous territoris propis a Terranova, El Labrador i al Quebec (Nunavik) i a Groenlàndia com a regió autònoma del Regne de Dinamarca. A totes aquestes terres de la Nord Amèrica àrtica, es creu que hi van arribar des de Sibèria per l’estret de Bering.
Hi ha hagut 21 grups d’inuit, però en l’actualitat només en queden 19.
Cacen durant la primavera, l’estiu i la tardor i acumulen menjar i material per a la resta de l’any quan les temperatures baixen fins els quaranta graus sota zero. Els caiacs, els trineus i alguns estris per caçar, els fan de costelles de balena.
La seva llengua es pot escriure amb tres alfabets diferents: ciríl·lic, sil·làbic i llatí. Pel que fa a la música, només utilitzen el tambor i la veu i, davant la resolució de qualsevol problema, improvisen poemes i cançons i guanya el que ho fa millor. No utilitzen mai la violència. Pel que fa a la religió creuen en el xamanisme (quan van a caçar) i en Déu quan van a l’església els diumenges.
S’han adaptat a les noves tecnologies. Són pocs els que encara utilitzen els trineus amb gossos i la gran majoria viuen en cases de fusta amb tots els mitjans necessaris: nevera, cuina, televisió, etc.
L’escola és obligatòria fins els dotze anys i tant l’educació com la sanitat són gratuïtes. A les ciutats grans, que no passen dels sis-cents habitants, hi ha hospitals i a les congregacions més petites existeix un centre primari de salut. Els que volen estudiar alguna carrera han de sortir fora, però sempre retornen als seus llocs d’origen.
Políticament depenen dels estats als que pertany el territori on viuen.

Només una recomanació: veure el reportatge a YouTube “La sonrisa del sol”. https://www.youtube.com/watch?v=cnPjIyJk2Bc