Dimecres, 8 de gener de 2020

ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS I COLOMER

Doctora en Dret i psicòloga (UB). Va ser responsable del Servei de Defensa Jurídica del Menor del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des del 1981 al 1983. També va ocupar el càrrec de subdirectora de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona i va ser nomenada Membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa d’Estrasburg (1993-1997).
L’any 1995 va ser designada Directora de Relacions Internacionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Un any més tard va ser nomenada Vocal del Consell General del Poder Judicial (1996-2001).
Des del 1996 ocupa la Càtedra de Dret Penal i Criminologia de la Facultat de Dret ESADE de la Universitat Ramon Llull, de la qual va ser Rectora entre els anys 2002 i 2012.
Participa en diversos organismes com el Comitè d’ètica de la policia de Catalunya, el Comitè d’ètica de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Comitè de Bioètica de Catalunya, el Consell del diari ARA i el de l’Agència per la qualitat del sistema universitari català, AQU.
Col·labora quinzenalment a mitjans de comunicació com TV3 i el diari ARA i, de manera puntual, a les emissores RAC1 i Catalunya Ràdio.
Actualment és Catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés a la Facultat d’Educació Social i Treball Social i fa de professora. A més, l’any 2017, la Comissió Nacional de Drets Humans de Mèxic li va concedir la Càtedra extraordinària Nelson Mandela en favor dels drets de les persones privades de llibertat, fet que li permet col·laborar habitualment en aquest àmbit també en aquell país.

APRENDRE A VIURE AMB INCERTESES

El moment històric en què estem immersos fa que visquem en dies de gran incertesa i això ens angoixa. Òbviament, tots estaríem més tranquils si sabéssim exactament què és el que ha de passar a continuació, però, per sort o per desgràcia, molts ja fa anys que ens hem acostumat a viure en la inseguretat.
L’Europa que castiga els més febles amb l’austeritat, l’Europa sense valor per acollir els refugiats, l’Europa de l’auge de l’extrema dreta i el populisme, l’Europa que deixa que el Mediterrani es converteixi en un cementiri, l’Europa que permet que es violin drets fonamentals dins i fora de les seves fronteres. Aquí i ara ho sentim a prop. El futur és incert.

APRENDRE A VIURE AMB INCERTESES

Esther Giménez-Salinas

Josep Fatjó
El moment històric en el que estem immersos fa que visquem en dies de gran incertesa. Tots estaríem més tranquils si sabéssim què és el que ha de passar.
Stefan Zweig descriu molt bé la sensació de seguretat que donava el món occidental abans de la primera Guerra Mundial. I ho fa amb perspectiva, en plena crisi enmig de la segona Guerra Mundial i en plena experiència del nazisme que per a ell era la derrota dels seus ideals. Ho diu en el seu llibre El món d’ahir. Memòries d’un europeu(1942).
Des del punt de vista europeu, un cop acabada la segona Guerra Mundial, la societat i les institucions avancen. Es crea allò que en diem l’Estat del Benestar i es pensa en una Europa diferent i segura i, fins i tot, es fan proclames perquè no es repeteixi una guerra tan devastadora.
Des del punt de vista espanyol, un cop mort el dictador Franco, s’enceta l’etapa de transició que, per tal d’evitar enfrontaments, el govern de transició crea el que anomena l’Estat de les Autonomies que no deixa de ser un “cafè per a tothom” per evitar mals majors. Amb tot, s’aconsegueixen avenços importants pel que fa a Catalunya. Al cap dels anys, però, les reivindicacions es fan cada vegada més importants.
A nivell mundial, un esdeveniment fa trontollar la seguretat mundial: l’onze de setembre del 2001, un atac terrorista perpetrat per civils amb avions civils, s’esdevé al cor de Nova York. Mai els Estats Units d’Amèrica havien sofert, a casa seva, un atac com aquell. Això va capgirar l’ordre i la seguretat mundials.
A continuació, van esdevenir una sèrie d’atemptats terroristes arreu d’Europa: Madrid, Brussel·les, Niça, Londres, París, Berlín i Barcelona, han patit aquest desconcert, pel que fa a seguretat, que havia començat als Estats Units. A partir d’aquí, el binomi llibertat-seguretat queda en entredit.
Davant d’aquesta delinqüència per convicció, s’han de trobar respostes que passin per la integració, tot i que arreu del món i en aquests darrers anys, hi ha 65 països que han construït murs. Els murs de la por.
Amb el temps, s’han creat nous moviments tot i que alguns venen de fa anys. Podem anomenar els populismes, nacionalismes, yjadisme, feminisme i el canvi climàtic.
Què passa a casa nostra? A Catalunya, l’anomenat “procés” ha despertat, en una àmplia majoria de la població, un sentiment d’independència respecta a l’estat espanyol. Aquest procés independentista, ha provocat una resposta judicial per part del govern espanyol—i no pas una resposta política com molts esperaven—que ha derivat en detencions de polítics i afins al moviment. Igualment, la massa social que recolza aquest moviment, ha sortit al carrer al llarg d’aquests darrers cinc o sis anys per reivindicar la independència primer, i la llibertat dels empresonats després. Això ha provocat un clima d’exaltació en la població—tant d’una banda com de l’altra—i les notícies dels esdeveniments són tan seguides que, a partir de la sentència dictada pel TSJ, la incertesa s’ha fet més gran i s’ha estès arreu.

Anàlisi global i de Catalunya dels fets que han provocat i provoquen estats d’incertesa arreu del món.