Crònica de la sessió del 23 d’octubre de 2013

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

DIMECRES 23 D’OCTUBRE DE 2013

Ramon Martí Castelló

Nascut l’any 1958 a Canyada de Biar (Alacant), llicenciat en Història (1982) i en Periodisme (1983) a la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzà estudis de postgrau a la Université Toulouse – Le Mirail sota el mestratge del professor Pierre Bonnassie i es doctorà a la UAB l’any 1987 amb una tesi sobre la documentació episcopal de Girona dels segles IX-XI, dirigida pel Dr Miquel Barceló. És professor titular d’Història Medieval a la UAB d’ençà de l’any 1989 i ha desenvolupat estudis sobre l’Alta Edat Mitjana a Catalunya i al País Valencià, principalment, i és l’investigador responsable d’un grup de recerca interuniversitari i interdisciplinari on participen llatinistes, arabistes i arqueòlegs (Ocorde : Ocupació, organització i defensa del territori medieval). Les originals i fructíferes línies de treball desenvolupades han quedat reflectides en les pròpies publicacions i en la direcció de diferents tesis doctorals o de nombrosos treballs de recerca de postgrau dels alumnes universitaris.

El monestir de Ripoll en la formació de Catalunya

Fundat pel comte Guifré el Pilós vers la fi del segle IX en unes circumstàncies polítiques molt especials, el monestir de Santa Maria de Ripoll va acumular en poc temps nombrosos drets i propietats distribuïts arreu de Catalunya Vella, convertint-se en una de les principals institucions senyorials de l’època comtal i en un dels centres culturals europeus més destacats d’aquell temps. En això contribuïren les nombroses donacions comtals o particulars, així com diverses concessions episcopals i papals on es fonamenta el seu ingent patrimoni, construït a redós de les principals reformes eclesiàstiques del seu temps, com són la cluniacenca i la gregoriana. Aquests amplis recursos aviat portaren els abats a l’enfrontament amb els seus principals oponents polítics, els comtes de Barcelona, que durant el segle XII esdevenen titulars d’una nova entitat anomenada Catalunya i on Ripoll quedarà relegat a una posició secundària.

EL MONESTIR DE RIPOLL EN LA FORMACIÓ DE CATALUNYA
Ramon Martí Castelló

Josep Fatjó

El Monestir de Ripoll es va convertir en una de les principals institucions senyorials de l’època comtal i en un dels centres culturals europeus més destacats d’aquell temps. Donats els amplis recursos de què disposava, aviat es van produir enfrontaments entre els abats i els seus oponents polítics els comtes de Barcelona.

Abans de crear-se Catalunya, el monestir de Ripoll ja tenia prou importància com per posar contra les cordes als Comtes de Barcelona i aquesta importància era deguda al fet de ser un centre cultural de primer ordre a tot Europa i el primer de Catalunya i també per la gran quantitat de possessions a diferents termes.

L’emplaçament del monestir ja havia estat triat pels romans i, amb el pas dels segles, va patir transformacions, saquejos i incendis. La seva biblioteca és d’un gran valor i va arribar a tenir, en època de l’abat Oliba, més de dos-cents còdex  entre els quals el primer mapa de la Península Ibèrica. També feia la funció de notaria a l’hora de certificar compra–vendes, testaments, transaccions, etc. El monestir és un gran conjunt arquitectònic del que destaca la seva portalada (s.XII) on s’hi pot veure, amb gran profusió d’imatges, l’Antic Testament i l’Apocalipsi. L’any 1835, amb la desamortització, va ser saquejat i cremat i es va començar la seva reconstrucció a primers del s.XX, no exempta d’una certa polèmica.

La fundació del monestir: Guifré el Pilós crea dos monestirs per tal de posar-hi els seus fills. El de Ripoll per al seu fill i el de Sant Joan de les Abadesses per a la seva filla. Els treballs i les tasques de cristianització del monestir de Ripoll es situen, geogràficament, de Vic cap amunt i les de Sant Joan de les Abadesses cap a Barcelona i rodalies. Amb el temps, els comtats catalans divideixen els dos monestirs i el patrimoni de Ripoll (terres i persones) s’estén  fins a Tarragona. A Cerdanyola hi arriben els cerdans (habitants de la Cerdanya) i es crea el monestir de Sant Cugat. Al mateix temps, aquesta expansió facilita la creació de “monistrols” que són petits monestirs de quatre o cinc monjos sempre amb la finalitat d’anar cristianitzant les terres reconquerides als musulmans. També es comença la tasca de construcció de castells per tal de defensar els cristians dels àrabs. Cap a l’any 1000 ja es poden comptabilitzar més de 130 castells repartits estratègicament. “La dècima”, que corresponia a l’església, es fa servir per finançar la guerra contra els àrabs.

L’Abat Oliba era el nét de Guifré el Pilós i va ser el creador de “la Pau i la treva de Déu” que va ser un moviment social com a resposta de l’Església i els pagesos a les violències dels nobles feudals. Van aconseguir crear “les sagreres” que eren uns espais de trenta passes al voltant de les esglésies (i que delimitava el bisbe) on no es podia dur a terme cap acte de violència sota pena d’excomunió. Amb això, les esglésies es van convertir en llocs on es guardaven els cereals i com que eren llocs amb immunitat i on ningú no hi pot accedir ni guerrejar, van resultar ser uns “bancs” dels quals la mateixa església en treia un bon profit.

L’any 1017 aconsegueix fer fora les monges de Sant Joan de les Abadesses per “motius de corrupció” tot i que això no deixa de ser una maniobra política perquè aquest monestir depengui de Ripoll. No és fins el temps de Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, que neix Catalunya com a nació essent la capital Barcelona i Ripoll passa a un segon terme tot i que segueix sent un important centre cultural.