Crònica de la sessió del 6 de novembre de 2013

copy-aulalogo1-e1381699377576.jpg

DIMECRES 6 DE NOVEMBRE DE 2013

 

ALBERT BEORLEGUI

Nascut a Sabadell el 1971, és advocat i periodista. És cap de premsa de l’Ajuntament de Matadepera. Des de l’any 2001 dirigeix el programa cultural de Ràdio Sabadell “La Caixa de Pandora”. És també coautor de diversos llibres, el darrer dels quals és “El cinema amateur a Catalunya” (2009).

 HAROLD LLOYD, UNA ICONA DEL CINEMA MUT

Encara que en el seu moment va arribar a ser més famós que el propi Charles Chaplin, com a mínim a Nordamèrica, Harold Lloyd (1893-1971) ha quedat com el tercer classificat d’una selecta llista de còmics del cinema mut que encapçalen precisament Chaplin i Buster Keaton. Lloyd és el producte dels esbojarrats i feliços anys vint, amb tot el que va suposar l’optimisme d’una bonança econòmica després de la primera guerra mundial, la fe en el progrés, especialment el tecnològic,  i el lideratge dels Estats Units. A la conferència descobrirem els seus difícils inicis, precisament com imitador de Charlot, fins a la consagració, a principis dels anys vint, amb títols com El hombre moscaDoctor Jack, Un tenorio tímido o La caza del zorro.

HAROLD LLOYD, UNA ICONA DEL CINEMA MUT

Albert Beorlegui

Josep Fatjó
Harold Lloyd va néixer a l’estat de Nebraska i el seu destí artístic va venir determinat pel llançament d’una moneda a l’aire a proposta del seu pare: si sortia cara es quedava a Califòrnia per fer d’artista, si sortia creu l’enviava a Nova York per tal de convertir-lo en un “home de bé”. Sortosament per a l’art cinematogràfic, va sortir cara.

Harold Lloyd va ser el tercer d’una nissaga d’artistes còmics després de Charles Chaplin i Buster Keaton. Al principi, en les seves pel·lícules, es va dedicar a imitar a Charles Chaplin, però de seguida va veure que havia de crear un personatge propi i va començar a encarnar el símbol del jove agosarat i dinàmic de la postguerra del catorze i d’abans del “crac” del 29. Així com Chaplin lluïa un bastó i un barret tipus anglès, ell va optar per un barret de palla i unes ulleres rodones (sense vidres) i ben aviat i gràcies a uns bons guions que ell mateix confegia, va obtenir un èxit considerable també per la seva obsessió per la perfecció. De fet, però, va ser Hal Roach el que el va descobrir i el va ajudar a crear aquest personatge còmic tal com va fer també  amb Stan Laurel i Oliver Hardy.

Les seves pel·lícules estaven plenes d’acció i moltes persecucions que no se sabia mai com acabarien, per això se’l va anomenar “el rei de la comèdia de suspens”. Lloyd i Roach, van col·laborar en la producció dels films fins l’any 1924 i a partir d’aquí en Lloyd es va convertir en un productor independent de les seves pròpies pel·lícules.

Durant el rodatge de la pel·lícula “Tribulaciones” i degut a una explosió, va perdre dos dit d’una mà i va haver d’estar sis mesos de baixa per la ceguesa que també li va produir l’accident. A partir d’aquí, en tots els seus films sortia amb uns guants especials per tal de dissimular l’amputació.

Un dels seus èxits més remarcables va ser “El hombre mosca” (1923) on se’l recorda, principalment, penjat de les busques del rellotge d’un gratacels.

Harold Lloyd estava desenganyat del cinema sonor i tot i que va arribar a l’alçada de Charles Chaplin, quan el cinema sonor ja s’havia imposat, a diferència de Chaplin, Lloyd no va saber reinventar-se. El seu darrer gran èxit va ser “Relámpago” de l’any 1928 i a partir d’aquest moment fracassa estrepitosament perquè el públic vol veure altres còmics, com els Germans Marx.

Als 37 anys, Lloyd acaba la seva carrera i cap als anys trenta i quaranta, ningú no vol veure les seves pel·lícules que van reflectir, al llarg dels anys vint, l’Amèrica dinàmica i emprenedora d’aquella època. Poc abans de morir, un grup d’estudiants de la universitat li van demanar que presentés alguns dels seus films i no va ser fins llavors que es va tornar a valorar el seu art.

L’any 1953 li van concedir l’Òscar honorífic “per haver estat un mestre de la comèdia i un bon ciutadà”; això darrer en contra de Chaplin que, per les seves conviccions, estava perseguit en la “famosa” cacera de bruixes de Mc Carthy perquè el consideraven afí a les tesis comunistes.
Harold Lloyd va morir l’any 1971.