DIMECRES 4 DE DESEMBRE DE 2013

 

Rafael Crespo Ubero

Llicenciat en Geografia e Historia, especialitat Antropologia Cultural, Historia d’Amèrica i Àfrica per la Universitat de Barcelona, 1988. D.E. A. sobre Initiation aux dinamiques de la recherche- École d’Architecture de la Villete- París, dins del programa “Anthropologie de l’Espace

Membre fundador i secretari general del Centre d’Estudis Africans i Interculturals de Barcelona (CEA). Membre de: GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers). Intercultura, Centre pel Diàleg Intercultural de Catalunya.  Associació Colomenca pel Diàleg Interreligiós (ACDI). Experiència investigadora a Tanzània sobre la civilització swahili, a Senegal sobre cooperació al desenvolupament i a Catalunya sobre migracions, desenvolupament i relacions interculturals. En l’actualitat treballa en el Servei de Mediació i Convivència de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet al programa de la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius.

Com afecten els estereotips i els rumors a la convivència ciutadana

La regla bàsica per l’antirumor és estar informat i disposar de dades que confirmin o desmenteixin els tòpics. L’eina principal és sempre el diàleg, hem d’intentar fugir de frases com «això no és veritat», perquè sembla despectiu cap a l’altra persona i mai ajudarà a establir un diàleg. El primer és tenir respecte, mostrar interès per l’opinió de l’altre, no acusar, i després argumentar la realitat. Un rumor neix quan una persona es veu afectada per alguna cosa, per exemple, si no ha aconseguit una beca per al menjador del seu fill i coneix una família immigrant que sí, ho explica de forma negativa i es va estenent. La base són les persones perjudicades.

COM AFECTEN ELS ESTEREOTIPS I ELS RUMORS A LA VIDA CIUTADANA
Rafael Crespo

Josep Fatjó
Un rumor neix quan una persona es veu afectada per alguna cosa, per exemple si no ha aconseguit una beca per al menjador del seu fill i coneix una família immigrant que sí, ho explica de forma negativa i es va estenent. La regla bàsica de l’antirumor és estar informat i disposar de dades que confirmin o desmenteixin els tòpics.

Tothom sap què són els rumors? La resposta entre el públic és: M’han dit… He sentit… i es fa una mica d’amagat. Un rumor no vol dir “fer safareig” perquè això té connotacions masclistes i tothom sap que en molts espais masculins s’hi produeixen rumors. Un rumor el podríem definir, popularment, de diferents maneres: “Són veus que corren entre la gent”. “Les llengües corren més que l’AVE”. “Els rumors són sorolls que no deixen escoltar la veritat”. Acadèmicament ho podem definir com “Declaracions sobre persones, grups, fets o institucions que es difonen entre la gent”.

De manera comparativa, què fem per evitar que un virus s’estengui? Els rumors són com virus i tots estem predisposats a rebre’n algun i transmetre’l. Per tant, per evitar la transmissió d’un rumor, cal actuar sobre el procés de transmissió.

Els rumors formen part de les relacions entre les persones i afecten qualsevol àmbit de la vida, a tothom i és un tema etern. Tant és així, que Sòcrates ja feia servir una tècnica de comunicació amb la teoria que, qui fa les preguntes és el que domina la conversa. Davant d’un rumor feia tres preguntes (triple filtre) a aquell que deia un rumor per tal d’aturar-lo: Saps si és cert? És bo? Em servirà d’alguna cosa? El rumor ha de ser sobre algú de la comunitat i el seu objectiu ha estat (i encara és) moltes vegades controlar les masses. Tal va ser el cas del nazisme.
Exemple d’estereotip: “Els catalans són uns garrepes”. El prejudici: Hom espera que qualsevol català sigui garrepa. Això es converteix en un rumor.

S’han d’investigar els motius per saber del cert la causa i el diàleg és l’eina principal de l’antirumor.  Per exemple, el cas dels romanesos que passaven per les cases venent perfum i la gent deia que no s’olorés perquè era cloroform i t’adormien i després et robaven. O l’altre: “les persones grans es colen”. Sabem per què algunes persones grans es colen? Hi ha gent gran que no pot, per motius físics, mantenir-se dempeus massa estona i per això intenten passar davant en una cua. Això no vol dir que totes les persones grans es colin en una cua de supermercat.  Es veu clarament que cal tenir la informació suficient per tal de verificar i desmentir, si fa al cas, el rumor creat perquè, al cap i a la fi, els rumors creen tensions horitzontals.

Finalment es pregunta el per què de l’interès pels rumors sobre l’actual població immigrada. Hi ha una hipòtesi:
–       Perquè afecten a tothom. Un rumor sobre la població immigrada també va en contra dels recursos públics i de les entitats (ONG’s).
–       Entre la població d’origen migrant també hi són.
–       Estan per tot arreu. De forma presencial i a la xarxa.
Es recomana la visita al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya a Sant Adrià de Besòs.