DIMECRES 23 D’OCTUBRE DE 2013

Ramon Martí Castelló
Nascut l’any 1958 a Canyada de Biar (Alacant), llicenciat en Història (1982) i en Periodisme (1983) a la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzà estudis de postgrau a la Université Toulouse – Le Mirail sota el mestratge del professor Pierre Bonnassie i es doctorà a la UAB l’any 1987 amb una tesi sobre la documentació episcopal de Girona dels segles IX-XI, dirigida pel Dr Miquel Barceló. És professor titular d’Història Medieval a la UAB d’ençà de l’any 1989 i ha desenvolupat estudis sobre l’Alta Edat Mitjana a Catalunya i al País Valencià, principalment, i és l’investigador responsable d’un grup de recerca interuniversitari i interdisciplinari on participen llatinistes, arabistes i arqueòlegs (Ocorde : Ocupació, organització i defensa del territori medieval). Les originals i fructíferes línies de treball desenvolupades han quedat reflectides en les pròpies publicacions i en la direcció de diferents tesis doctorals o de nombrosos treballs de recerca de postgrau dels alumnes universitaris.

El monestir de Ripoll en la formació de Catalunya
Fundat pel comte Guifré el Pilós vers la fi del segle IX en unes circumstàncies polítiques molt especials, el monestir de Santa Maria de Ripoll va acumular en poc temps nombrosos drets i propietats distribuïts arreu de Catalunya Vella, convertint-se en una de les principals institucions senyorials de l’època comtal i en un dels centres culturals europeus més destacats d’aquell temps. En això contribuïren les nombroses donacions comtals o particulars, així com diverses concessions episcopals i papals on es fonamenta el seu ingent patrimoni, construït a redós de les principals reformes eclesiàstiques del seu temps, com són la cluniacenca i la gregoriana. Aquests amplis recursos aviat portaren els abats a l’enfrontament amb els seus principals oponents polítics, els comtes de Barcelona, que durant el segle XII esdevenen titulars d’una nova entitat anomenada Catalunya i on Ripoll quedarà relegat a una posició secundària.