SALVADOR ESPRIU
SI N’ERA NO N’ERA SINERA

Ignasi Roda Fàbregas
Òscar Intente i Marta Uxan

Josep Fatjó

Salvador Espriu es coneix més com a poeta sobretot per les cançons de Raimon, però se li coneixen set obres de teatre.
Era una persona compromesa amb allò que escrivia i el seu teatre sempre ha costat d’entendre perquè se’l considerava excessivament cult.
Al llarg de la seva obra poètica, desenvolupa un món propi que identifica amb “Sinera.” La seva primera obra dramàtica “Primera història d’Esther” ell mateix la qualifica com una “improvisació per a titelles” pel seu caràcter grotesc. Com a obres més destacades hi ha “Cementiri de Sinera”, “La pell de Brau” i “Les cançons d’Ariadna.”
L’obra que se’ns presenta avui “Si n’era no n’era Sinera”, tria dues peces de l’autor: “Primera història d’Esther” i “Antígona” dos referents clàssics de l’imaginari col·lectiu que li serveixen d’excusa per parlar d’un poble, d’una lluita fratricida i d’una llengua i que és representada per dos actors que figuren dos directors escènics que es troben per explicar-se l’un a l’altre com pensen enfocar el muntatge d’aquests dos referents.