Crònica de la sessió de 20 de març 2013

 HI HAURÀ QUÍMICA ENTRE NOSALTRES?

Àngel Messeguer

Josep Fatjó

Que existeixi bona química entre dues o més persones, és sinònim de “bon rotllo”. Però la conferència d’avui no versa sobre això sinó sobre la química que fa que el nostre organisme funcioni i quan aquest no ho fa, sobre la química farmacològica que ens ajuda a pal·liar o resoldre els problemes orgànics que patim.

 D’entrada, hom es pregunta què fem per combatre la cara fosca de l’oxigen (O2) perquè el cos humà només pot aguantar aquest element en determinades concentracions.

L’oxigen que respirem passa a la sang a través dels pulmons, però mai no l’aprofitem al 100% i es creen espècies reactives d’oxigen, allò que se’n diu “estrès oxidatiu” i que produeix l’envelliment i algunes malalties com el càncer i malalties cardio-vasculars. Davant d’això, ens preguntem si ens podem ajudar amb productes sintètics i la resposta és que sí.

Els principals estudis sobre productes farmacèutics provenen, la majoria de vegades, d’investigacions que cercaven altres coses i que no han donat el resultat esperat, però que es poden aprofitar igualment. Les proves fetes en l’escarabat vulgar (coleòptera) ho demostren.

S’ha estudiat un producte que neutralitza els radicals lliures (molècules que juguen un paper important en la combustió en la fisiologia humana), és a dir un antioxidant que serveix per al tractament del càncer, però s’ha vist, al mateix temps, que aquests productes tenen molts efectes secundaris (cardiotoxicitats). El procés d’estudi passa per diferents fases: estudis sobre toxicitat, assaigs clínics en fase 1 i 2, etc. I també s’estudia, al mateix temps, altres possibles aplicacions terapèutiques d’aquest producte en altres malalties: neuroprotecció, dermocosmètica, oftalmologia…

Una segona pregunta que ens fem és: Podem crear molècules per controlar la vida? La resposta és que sí tot i que demana reflexionar molt temps i costa molts diners. S’hi destinen entre 600 i 1000 milions d’euros anuals. El procés de descobriment de nous fàrmacs és una feina molt complexa i hi ha implicats molts grups de diferent índole i aquests treballen en allò que s’anomena “química combinatòria” on es cerca una “diana terapèutica” a través de la “quimioteca virtual” per passar a coses més concretes com és la “quimioteca focalitzada”. A partir d’aquí es comencen els assajos amb animals fins arribar a les persones passant per diferents estadis. La principal alternativa, finalment, és fer “quimioteques de mescles” el més reduïdes possible.

L’apoptosi és la mort programada de les cèl·lules, però incidint en aquelles que ens interessa matar i no en totes les cèl·lules indiscriminadament. Quan ens interessa activar-la a través de fàrmacs? Sobretot en casos de càncer. Quan ens interessa no activar-la amb fàrmacs? En malalties neurodegeneratives i en aquests casos s’han de crear inhibidors de l’apoptosi. Aquests inhibidors també es fan servir en els transplantaments d’òrgans per evitar el seu deteriorament i perllongar la seva vida abans de ser trasplantats. També es fa servir en cirurgia cardíaca.

El Grup de Química Biorgànica, a Catalunya, segueix treballant en investigació donant uns molt bons resultats a nivell mundial gràcies a l’aportació de fons públics que permeten avançar en un treball no solament d’investigació sinó també divulgatiu.