EL PAÍS DE JOSEP PLA
Ignasi Riera
Josep Fatjó
Pla ha sigut tot un referent en la literatura catalana per la seva manera original d’explicar el seu entorn més immediat . Els seus articles d’opinió i les seves cròniques de viatges són un testimoniatge de la història del segle XX.
Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981) es va llicenciar en Dret, però la dèria d’escriure el va portar a treballar de periodista. El primer diari on va escriure va ser “Las Notícias” i aviat va fer de corresponsal a diferents ciutats europees: París, Berlín, Madrid… També, com a catalanista molt moderat, va arribar a ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista l’any 1921. Va viure gran part del segle XX per a bé i per a mal en el sentit d’haver viscut tots els alts i baixos socials i polítics succeïts al llarg d’aquest segle, per això va poder fer les cròniques dels fets més importants tenint sempre com a referent el seu país, Catalunya.
Periodista, escriptor i memorialista, la seva principal font d’inspiració era “mirar a la cara”, és a dir saber copsar la quotidianitat diària per a poder-la transmetre. Igualment, el fet de poder viatjar molt sobretot arreu d’Europa, li va permetre escriure les cròniques dels fets més importants de cada moment, com ara la marxa de Mussolini pel feixisme des d’Itàlia o la instauració de la segona república des de Madrid.
Pla era de l’opinió que, abans d’emprendre un viatge era important llegir sobre el lloc on s’havia d’anar per tal de saber-ne el màxim de coses possibles i això l’enriquia enormement. Així ho feia i d’aquesta manera podia completar les seves cròniques de viatges de manera molt acurada. Amb tot, al llarg de la seva vida viatgera, sempre trobava la manera d’acabar parlant del seu país, Catalunya, i fins i tot del seu poble de naixement, Palafrugell, fent-ne un paral·lelisme amb el lloc que estava visitant.
Pla va escriure sobretot en castellà perquè al llarg dels anys que es va dedicar a publicar articles en diaris i revistes, només es podia escriure en aquesta llengua, però val a dir que les seves obres en català, les va traduir ell mateix i és que Josep Pla vivia d’allò que escrivia i per tant es va adaptar a la llengua imposada pel règim de Franco.
No va ser mai nomenat pel Premi d’Honor de les Lletres Catalanes tal vegada per aquest motiu, però la seva magna obra va ser i encara és avui, tot un referent. Des del moment que la censura ho va permetre, Pla va tornar a escriure en català, la llengua en la que havien estat pensats i concebuts els seus llibres. Amb tot, va ser força criticat per determinats sectors de l’oposició franquista pel seu suport al règim polític tot i que, al llarg de la seva obra, Pla procurava recuperar a través d’una literatura memorialística (el paisatge, la cuina, els oficis i els grans catalans del segle) l’oblit d’una Catalunya en vies d’extinció.
Finalment i després de llegir alguns fragments dels seus llibres, Ignasi Riera recomana la lectura d’algunes de les seves obres de referència com “Cadaqués”, “Cartes d’Itàlia” i “El Quadern Gris”.