CERDANYOLA: UNA MIRADA URBANÍSTICA
Josep Ricart
Josep Fatjó
L’arquitectura ha d’incidir en aquells espais d’oportunitat que per la seva condició històrica i pel seu valor estratègic, han desembocat en situacions d’èxit per a les relacions entre els seus habitants més enllà del seu valor com a objectes arquitectònics.
És evident que la ciutadania, es mira l’urbanisme més des del punt de vista estètic que no pas del punt de vista d’oportunitats. Els arquitectes, s’ho miren tot cercant oportunitats i beneficis per als habitants d’una població. L’àmbit d’observació és el territori, la natura, però aquesta interessa poc. Allò que interessa, són les activitats que s’hi fan i, especialment, aquelles activitats d’ordre col·lectiu, és a dir la manera d’operar o de fer les coses sobre aquest territori.
En qüestions d’urbanisme, sempre s’han pres les decisions de dalt a baix segurament per una manca de pressió social i ens posa l’exemple d’Àlvaro Siza, arquitecte portuguès que, de manera contraria, es dedica a trepitjar el territori abans de construir per tal de conèixer les necessitats perquè, al cap i a la fi, una ciutat és urbana, però també és jardí, carrer, agricultura i moltes altres coses i per tant, cal saber bé les necessitats dels habitants.
A través d’una superposició de mapes, podem apreciar l’evolució de les ciutats i en concret de Cerdanyola a partir d’un mapa més general de Barcelona i tota la seva zona metropolitana, especialment el Vallès entre la serralada litoral i prelitoral. Primer podem veure perfectament l’orografia del terreny format per petites carenes i torrents que davallen cap a rius més importants (Riu Major, Besós) i ens adonem que no sempre hi ha hagut allò que ara veiem. Tot ha anat evolucionant i podem veure que els romans ja van traçar, en aquesta plana vallesana, la Via Augusta molt semblant al traçat de l’actual autopista B-30 i amb això ens adonem que repetim i al mateix temps registrem el territori fent camins. Igualment, a través del solapament de mapes, podem observar els assentaments romans i ibers i com aquests assentaments, en l’època feudal, es van convertir en zones agrícoles. L’acció de l’home sobre el terreny, és doncs fonamental i aquesta acció humana ha optimitzat el territori a través de l’agricultura, la creació de camins, etc.
També veiem com les poblacions s’han creat a les cruïlles dels camins principals i en el cas de Cerdanyola, la població va començar a créixer al voltant del camí de Sant Cugat primer i després, al costat de la carretera de Barcelona a Terrassa i de la via del ferrocarril i no solament la població, sinó també les indústries com és el cas de la Uralita que es va ubicar prop del lloc on hi havia energia elèctrica, és a dir, a costat del tren obtenint bona comunicació i energia alhora.
La parcel·lació de la zona de Cordellas, és semblant a les peces de terra agrícoles d’abans d’aquesta urbanització, però a partir de l’any 1969, quan s’urbanitza el barri de can Banús, es perd aquesta escala proporcional i no es respecta en absolut. Igualment, en aquest barri, es prioritza la densitat en detriment de donar un millor ús als espais. Avui les tendències han canviat substancialment i podem veure com el carrer de Sant Ramon, s’ha reconvertit en zona peatonal i que l’antic camí a Sant Cugat, ha retrobat el seu sentit original (passeig, camí) així com Serragalliners.
Cal, en definitiva, detectar els punts i les línies fonamentals del territori per tal de millorar i eixamplar l’urbanisme.
Acabem amb un resum fotogràfic sobre el divers urbanisme a Cerdanyola.