QUÈ PASSARIA SI…? CREATIVITAT A LA VIDA QUOTIDIANA
Manel Güell

 Josep Fatjó
Actualment els psicòlegs  i sociòlegs estan d’acord amb l’existència del potencial creatiu en qualsevol persona humana. La creativitat és una capacitat mental que es pot entrenar i desenvolupar.
En Manel Güell ens explica que qualsevol persona sana és creativa i la cosa sembla realment fàcil, però a l’hora de la veritat i quan comença a posar exemples i ens demana als assistents la participació en casos concrets, ens costa de fer volar la imaginació, però d’això es tracta.
D’entrada, ens posa un exemple ben visual: un vídeo, curt, on es veu la conversió d’unes escales del metro en el teclat d’un piano que sona quan trepitges els graons i amb la finalitat de provocar als usuaris, la utilització de l’escala convencional en detriment de l’escala mecànica. El resultat s’adiu a l’objectiu cercat. Per tant, s’ha de tenir clar que creativitat és agafar allò que ja tens i donar-li un altre sentit “divertit.” Això és creativitat i ho podem aplicar a qualsevol àmbit, ambient, o cosa (cuina, mobles, llar, etc. )
La  creativitat s’associa a la imaginació i aquesta es desenvolupa a l’hemisferi dret del cervell perquè l’hemisferi esquerre és el racional, el que predomina i el que ens fa que sapiguem escriure, llegir i comptar i per això és el més desenvolupat. El dret, no el tenim prou “entrenat” i és com un múscul del cos que si no es fa servir, s’atrofia. En els casos dels artistes, escriptors, poetes, cal fer servir, ambdós hemisferis perquè, per una banda, cal saber les normes d’escriptura i per l’altra, cal tenir imaginació per descriure o narrar uns fets.
La creativitat (o ser creatiu) fa una certa por i també vergonya perquè es tracta d’innovar i fer coses noves i, per norma general, sempre pensem “què pot pensar la gent d’allò que estem creant,” i això moltes vegades ens reté a crear.
Per tal de desenvolupar la nostra ment i perquè veiem com podem crear a partir d’un simple objecte com és un bolígraf, en Manel Güell ens proposa cercar alternatives d’ús a aquest objecte tan quotidià. Realment, entre els assistents, surten idees tan descabellades com originals. Igualment passa a l’hora de dividir un pastís rodó en vuit trossos fent-li, només, tres talls.
Però la pregunta essencial és: “Què passaria si…?” I comença a posar exemples impensables com ara què passaria si en un restaurant no hi haguessin cambrers (self service) o si tampoc hi haguessin cuiners (àrea de Guissona) o si, ni tan sols, no hi hagués menjar (àrees de servei a les autopistes franceses i suïsses on t’has de dur tu el menjar). Ens fa adonar, que moltes coses ja estan inventades, que algú ja s’ha fet aquesta pregunta i li ha sortit bé. Aleshores, ens ho fa fer a nosaltres i ens pregunta, què passaria si… no hi haguessin portes? I ens fa dir, només, els avantatges i també veiem que en altres cultures ja passa aquest fet.
Una altra cosa que ens hem de plantejar a l’hora de ser creatius és el supòsit i ens posa l’exemple de la creació del metro de Londres davant l’enorme dificultat de circulació pels carrers o el cas de Picasso quan va començar amb l’etapa del cubisme. I encara, una darrera qüestió a l’hora de crear: hem de fer comparacions (metàfores) i ens fa dir, a viva veu, com definiríem “ser gran” o com definiríem “fer una festa” tot metafòricament, és clar.
En definitiva, ser creatiu és fer el mateix de sempre, però de manera diferent i cal tenir clar que la creativitat es pot entrenar de la mateixa manera que entrenem els músculs del cos. Només cal voler fer les coses de manera diferent.