ELS ABOCADORS DE CERDANYOLA
Roger Caballé
Josep Fatjó
En Roger Caballé, llicenciat en Ciències Químiques, ens fa un resum històric dels abocadors a Cerdanyola en especial el de Can Planas que abasta una extensió d’uns divuit camps de futbol a l’anomenada Plana del Castell o Parc de l’Alba.
Què entenem per abocadors? Un abocador és un indret destinat a abocar-hi alguna cosa, siguin escombraries, runa, deixalles, etc., i ens posa dos exemples ben clars: el paper i la matèria orgànica.
A Cerdanyola hi ha catorze abocadors, però el més gran i amb més material contaminant de tots ells, és el de Can Planes prou conegut de tothom. Té una extensió aproximada d’uns divuit camps de futbol per uns divuit metres de fondària. Aquest clot de grans dimensions, es va fer a l’extreure terres argiloses fins que es va arribar a un aqüífer i va quedar ple d’aigua (març 1981). Hom hi podia veure gent pescant peixos que hi havien tirat mentre va durar l’aigua. El fet de tirar-hi, posteriorment, residus contaminants, va ser una decisió dels propietaris dels terrenys i que provenien de diverses fàbriques de les rodalies. En aquells temps, la consciència ecològica que tenim avui, no era, ni de bon tros, gaire elevada tant per part de particulars com de les administracions i aquestes no van impedir, en cap moment, que s’hi anessin abocant residus amb un grau de contaminació força elevat. Aquests abocaments, es van anar produint sistemàticament fins l’any 1995 fins que la consciència ciutadana respecte a la contaminació, va fer que molts ciutadans i associacions es comencessin a mobilitzar per tal d’aturar aquest descontrol i la posterior urbanització de tot el terreny ja contaminat.
Diferents anàlisis van determinar l’existència de moltes substàncies molt nocives per a la salut: s’hi van trobar metalls pesants, hidrocarburs orgànics, hidrocarburs aromàtics i hidrocarburs ciorats volàtils a banda de moltes altres substàncies perilloses.
Davant la taula d’equivalències de substàncies contaminants permeses en diferents tipus de sòls (industrial, urbà, altres usos), queda clar que les dipositades en el terreny de Can Planas, sobrepassen amb escreix els límits permesos tant si el terreny es dedica a habitatges com a usos industrials com, per descomptat, a agricultura o zona verda. De tots aquests elements contaminants, se’n necessiten ben poca quantitat per contaminar una gran extensió de terreny i això fa pensar que amb les quantitats acumulades sota el subsòl, la contaminació s’ha estès més enllà de l’abocador. També i al mateix temps, els productes en descomposició sota terra, desprenen gasos com ara el gas metà, sulfhídric i fosfina que contaminen l’aire.
Els efectes sobre la salut humana, vénen determinats per la contaminació dels tres elements bàsics per a la subsistència de les persones: el sòl, l’aire i l’aigua i tots tres elements en un radi prou ampli, es troben contaminats.
Davant d’aquest desgavell ecològic, en Roger Caballé ens deixa prou clar que les mateixes Administracions es desentenen a l’hora de trobar solucions i que els projectes urbanístics d’anys enrere, no són en cap cas gens viables  (ara molt menys que abans donada la crisi) si no es prenen solucions definitives a l’hora de fer una neteja a fons del terreny. Amb tot, el mal ja està fet, igual com ha passat amb la fàbrica Uralita que ha afectat a una gran part de la població local amb l’amiant.
Per a més informació:  (http.cerdanyolasenseabocadors.wordpress)