Dimecres 22 de gener de 2014
RICARD BRU
Doctor en Història de l’Art. Actualment treballa per l’Institut de Cultura de Barcelona. Ha estat professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i comissari de les exposicions Imatges Secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa (Museu Picasso de Barcelona, 2009) i Japonisme. La fascinació per l’art japonès (Obra Social La Caixa, 2014). Membre de la Society for the Study of Japonisme (Tòquio). Autor de diversos articles i llibres d’art català i europeu dels segles XIX i XX i dels seus vincles amb l’art oriental, l’últim dels quals és Erotic Japonisme. The influence of Japonese Sexual Imagery Western Artists (Hotel Publishing, 2013).
JAPONISME ERÒTIC. LA INFLUÈNCIA DE L’ESTAMPA ERÒTICA JAPONESA EN L’ART EUROPEU. El Japonisme, la fascinació per l’art japonès i la seva influència en l’art occidental, és un dels fenòmens artístics més fructífers de les relacions entre Orient i Occident, amb una gran incidència en l’art de la segona meitat del segle XIX. La conferència presentarà per primera vegada un aspecte fins ara inèdit, malgrat que sorprenentment rellevant: l’impacte de l’imaginari sexual japonès, a través dels seus llibres, àlbums, estampes i pintures eròtiques, en un gran nombre d’artistes europeus, de Toulouse-Lautrec i Rodin a Klimt i Picasso.
JAPONISME ERÒTIC
LA INFLUÈNCIA DE L’ESTAMPA ERÒTICA JAPONESA EN L’ART EUROPEU
Ricard Bru
Josep Fatjó
El japonisme eròtic és un dels fenòmens artístics més fructífers de les relacions entre Orient i Occident i va exercir una gran influència en l’art occidental en la segona meitat del segle XIX. L’impacte de l’imaginari sexual japonès, es veu reflectit en molts dels seus llibres, estampes i pintures eròtiques d’artistes com Toulouse–Lautrec, Rodin i Picasso.
La paraula “japonisme” ens indica tot allò que té interès pel Japó en general. Fins el segle XVII, Japó era totalment desconegut pels occidentals. Només algunes descripcions de Marco Polo donaven fe d’aquella cultura que es considerava mítica. Al llarg d’aquell segle, hi van desembarcar un grup d’holandesos amb la finalitat d’establir llaços comercials al marge de la religió, és a dir que no volien cristianitzar ni canviar la cultura nipona. Per la seva banda, els japonesos expulsen tots els estrangers perquè no volen cap mena d’influència forana i al mateix temps no permeten la sortida de nadius fora del seu territori i si ho fan no se’ls permet tornar.
Durant els segles del XVII al XIX, Japó resta tancat i s’hi crea un art particular que prové de diferents escoles artístiques. No és fins a mitjans del segle XIX que comença l’època del colonialisme i els americans intenten apropiar-se dels principals ports del país, cap el 1850, amb la finalitat de poder-hi comerciar. Finalment i davant l’hermetisme del Japó, el 1854 els americans els donen un ultimàtum i aconsegueixen començar a exportar obres d’art (1860) que arriben a Europa. Un art nou que no s’havia vist mai.
Per aquella època, els artistes europeus copiaven l’art clàssic (grec, romà, gòtic, etc.), creant un tipus d’art neoclàssic. Per tant, l’arribada d’aquell art japonès tan diferent va causar un gran impacte en la majoria d’artistes de finals del segle XIX i tots ells es van aproximar a aquest nou art oriental. Les arts decoratives, edificis, etc., tot queda influenciat pel japonisme perquè és un art fresc, modern i en definitiva diferent del que s’estava fent en aquell moment a Europa.
Artistes de primera línia com Gustave Courbet, Toulouse–Lautrec, Degas i, a casa nostra, Marià Fortuny, col·leccionen art eròtic japonès.
Mentrestant al Japó es crea una illa artificial per als holandesos als que no se’ls hi permet cap contacte amb els habitants japonesos, només un cop a l’any hi pot accedir un vaixell holandès i poden accedir als prostíbuls d’on surten els gravats. Aquests són rics en frescor, poesia i molta estètica, i això és el que fa que els artistes europeus els valorin més.
A l’any 1907 a Europa, es publiquen els primers llibres de gravats eròtics i les imatges que hi són reproduïdes, corren entre les mans de la majoria d’artistes de l’època especialment els gravats de l’artista japonès Utamaro, que és un dels més famosos.
L’art eròtic japonès toca temes molt diversos i a vegades estrafolaris com batalles de pets, tamanys de penis, etc. Però la finesa de línies i la bellesa estètica sobrepassen la resta dels aspectes.
La influència d’aquest art arriba també a artistes com Picasso i Dalí.