Dimecres 11 de juny de 2014
VICTÒRIA CAMPS
Catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser senadora pel PSC-PSOE durant els anys 1993-1996 i consellera del Consell Audiovisual de Catalunya entre el 2002 i el 2008. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya. Ha estat Presidenta del Comitè de Bioètica d’Espanya.
Entre els seus llibres destaquen La imaginación ética, Virtudes públicas (Premi Espasa d’Assaig), Paradojas del individualismo, El siglo de las mujeres, La voluntad de vivir, Creer en la educación, El declive de la ciudadania, El gobierno de las emociones (Premio Nacional de Ensayo). El 2008 fou guardonada amb el Premio Internacional Menéndez Pelayo. El seu últim llibre és Breve Historia de la Ética (RBA, 2013).
HÀBITS QUE EDUQUEN. La conferència versarà sobre la importància dels hàbits en l’educació moral de la persona. S’explicarà l’ètica de les virtuts, que és la que s’entèn no tant com un conjunt de principis i normes, sinó com la formació del caràcter a partir de la repetició d’actes, que és el que són els hàbits.
Avui considerem que el “civisme” representa el conjunt d’hàbits que qualsevol ciutadà hauria d’assumir per complir la seva funció en una democràcia. A partir d’aquí es plantegen una sèrie de preguntes:
– En què consisteix ser cívic?
– Com s’educa a la ciutadania?
– És possible l’educació moral?
HÀBITS QUE EDUQUEN
Victòria Camps
Josep Fatjó
Els hàbits són una repetició d’actes que ens formen el caràcter. Aquests hàbits tenen una importància capital en l’educació moral de la persona així com en allò que avui considerem “civisme” i que qualsevol ciutadà ha d’assumir.
L’Ètica s’ha d’entendre com una autoexigència, una consciència de cada persona i els hàbits els hem d’anar aprenent al llarg de la nostra vida. Aquests estan molt relacionats amb l’educació. Cal inculcar hàbits i, d’aquesta manera, podrem viure bé i tots junts. El caràcter de les persones es va formant al llarg dels anys, no és innat. Els gens no formen el 100 % del caràcter. De la mateixa manera que el cervell evoluciona, també ho fa l’empatia; per això diem, quan parlem d’Ètica, que l’empatia ha de ser Universal.
Segons Aristòtil, per arribar a ser “excel·lent”, és necessària la interiorització dels hàbits que ens ajudaran a adquirir uns valors o virtuts fonamentals: la justícia, la prudència, la fortalesa i la temprança. Fa anys, ho apreníem com a Virtuts Cardinals. Per això, si actuem bé, en funció d’aquestes virtuts, és perquè ens sentim bé.
Com s’inculquen els hàbits? A través de la pràctica. Practicant-los repetidament i, també i sobretot, a través de l’exemple. Per això hi hem d’estar tots implicats.
Els valors de la Revolució Francesa són vàlids actualment perquè són valors fonamentals dels Drets Humans proclamats per l’ONU el 1948. Aquests Valors / Principis han de ser una part de la raó humana i han de formar part dels sentiments de les persones. Això vol dir que ens han d’afectar coses com la pobresa; un fet, per desgràcia, massa habitual. Per això diem que l’Ètica no és, solament, un codi sinó la formació del caràcter, perquè un codi ètic, per ell mateix, no resol els problemes si no interioritzem el seu contingut i l’incorporem al sentiment.
Cal esmentar quatre Virtuts Cíviques fonamentals: El Respecte: és el més important dels valors. Hem d’ensenyar hàbits que fomentin la pluralitat d’opinions i la seva acceptació. Respectar allò que és de tothom, la natura i la biodiversitat. La Participació: És un dret i una virtut. Tots tenim drets, però també tenim obligacions. La Raonabilitat: la facultat de raonar, de donar raons i saber escoltar les dels altres. La Fraternitat i Solidaritat: donat que cada vegada hi ha més diferències socials (especulació financera que no dóna feina i només enriqueix a uns quants) la solidaritat ben entesa és fonamental.
Hem d’aprendre a discernir allò que és important del que no ho és. Per això la moderació pot ser fonamental a l’hora de mantenir l’estat del benestar i fer-lo més sostenible, sobretot en aquests moments de crisi que vivim.
Es poden inculcar aquests valors? Com ja s’ha dit, la pràctica i l’exemple (l’exemplaritat pública de tothom) són fonamentals. No estaria malament que el treball estigués més repartit per a poder dedicar-nos a fer serveis cívics i, com va dir Obama, dir també: Sí, puc! Educar és una necessitat. Educar en valors és possible.
Encertada i pràctica exposició sobre els valors i els hàbits fonamentals més enllà de la teoria filosòfica de l’Ètica i la Moral.